L’«antimoni» de Russell

Hom no és gaire aficionat a les matemàtiques; de fet, hom va patir les matemàtiques durant força temps. No pas per manca de capacitats cognitives, sinó, segons un professor que hom tingué quan els televisors encara eren en blanc i negre, per desinterès: com que no m’agradaven, m’esforçava el mínim per aprovar. No en faig gala, al contrari: potser m’hi hauria d’haver esforçat més… però fins que no inventin la màquina de viatjar en el temps o vingui el Doctor Who a convidar-me a fer un volt en la seva cabina telefònica, no hi ha res a fer per canviar-ho —i ara, ho reconec, em fa mandra.

Però vet aquí que de cop i volta les matemàtiques m’interessen. O, més ben dit, m’ha agafat la pruïja de conèixer la trajectòria vital d’un matemàtic, Alan Turing, a qui sembla que devem, entre altres coses, l’existència d’aquestes màquines endimoniades que s’han apoderat de les nostres llars i llocs de treball: els ordinadors. Aquest bon senyor, com manaven els cànons vigents a la Gran Bretanya a la seva època, fou jutjat i condemnat per un únic crim: ser homosexual.

I gràcies a una recomanació ara tinc a les meves mans la biografia de Turing que escriví David Leavitt i, com no podia ser d’altra manera, a poques pàgines del començament han començat a aparèixer les matemàtiques: no res que demani una especial preparació en el camp, si més no de moment, ni que impedeixi continuar la lectura. Però, ai las, vet aquí l’errata. Hom va llegint tan tranquil, intentant de no perdre el fil del que llegeix, quan de sobte… paf! Un mot del tot correcte però del tot incorrecte. Un mot parany, d’aquells que en un dia de poca atenció pots obviar completament… malgrat que no fa sentit. O que, desconeixedor del tema del text que tradueixes o corregeixes, no t’atures a comprovar. Un mot que, malgrat no ser matemàtic, saps que no hi ha de ser.

I així la paradoxa de Russell, també coneguda com a paradoxa del barber o antinòmia de Russell, es converteix, per obra i gràcia d’una distracció, en l’«antimoni de Rusell».* I el senyor Russell, pobret, sense haver dit ni piu, passa de filòsof a químic en un dir Jesús. I hom, escombrant cap a dintre, té un motiu per divagar una mica al blog.

* En castellà, esclar: on hauria de dir «antinomio de Russell», diu «antimonio de Russell» (p. 38). En català és un error difícil de cometre.

7 pensaments a “L’«antimoni» de Russell

  1. allau

    Errades apart, és un llibre que em sembla que no presenta especials dificultats matemàtiques. I si et quedes una mica trabat, tu tira endavant, que la història és força potent.

    Respon
  2. Ferran

    Les eines de traducció automàtica acabaran amb els traductors… i amb la paciència dels lectors (al menys, dels lectors instruits).
    Sembla mentida que un heroi de la Guerra Mundial (el seu paper en desxifrar claus secretes va ser determinant) fos tractat d’aquella manera per la (mai més ben dit) “pérfida Albión”.

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Hi ha una citació al llibre, que si no recordo és d’un personatge del Maurice de Forster que diu més o menys que Anglaterra mai no ha sabut comprendre la naturalesa humana. Amb Wilde van fer el mateix, i amb molts d’altres els noms dels quals ni coneixem.

      Respon
  3. Ivan

    La biografia que jo he llegit de Turing és la de Paul Strathern (Siglo XXI), breu i didàctica i on queda clar tant la trascendència del seu treball com la barbaritat de la persecució que va patir després. M’imagino que Leavitt ha composat una obra literària més interessant, però sent informàtic no sé si m’agradaria llegir una deformació de la vida de Turing.

    Salutacions.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *