La citació: Jaume Vallcorba

Sota el títol «El futuro de la edición literaria de calidad», l’editor Jaume Vallcorba fa una reflexió al número de setembre de Letras libres sobre què és literatura de qualitat i què no, i quin és el camí perquè els lectors puguin arribar a gaudir-ne i a reconèixer-la: per ell, el que les diferencia principalment és la complexitat, densitat i pertinència significativa —majors en la literatura de qualitat—, i la velocitat amb què es consumeixen; i destaca que només mitjançant l’educació es pot crear lectors que siguin capaços de diferenciar una de l’altra i que l’existència d’aquests lectors és l’únic que pot salvar la literatura de qualitat. Vallcorba s’alinea amb els contraris a la idea que cal que es llegeixi, sigui el que sigui, perquè no creu que el lector acostumat a la literatura de consum estigui preparat per enfrontar-se a la literatura de qualitat. Siguin quines siguin les nostres idees sobre aquest tema, val la pena llegir l’article sencer. Aquí només hi deixaré una petita píndola:

El niño lector del que hablaba hace un instante leyendo bajo las sábanas se irá haciendo con un caudal importantísimo de recursos literarios casi sin darse cuenta. La lectura le servirá no solamente para ahuyentar el tedio, sino también para irse familiarizando con la literatura y sus recursos, así como el mundo importantísimo de referentes y paisajes que habrán de amueblar su cerebro en sintonía con los lectores que le precedieron y que le habrán de suceder en el tiempo. Los libros que irán llenando su biblioteca personal, aún si son olvidados, dialogarán con viveza con los libros que leerá en el futuro, en una sutil red de correspondencias, y acabarán formando parte, mucho más que de la diversión inmediata que sin duda le habrán de proporcionar, de su propia sangre.

La mala literatura no podrá ser, por el contrario, más que un tedioso catálogo de “tics” repetidos hasta el hastío, en aquella impostación del lenguaje cotidiano que para el mal lector responde a lo “literario”. Serán rechazados por el buen lector con la misma displicencia con que se evita el cromo de las habitaciones de hotel que pretende ser arte. Este lector experimentado y complejo buscará con auténtico anhelo nuevos libros en los que encontrar el mismo fondo de verdad con fibra. Ningún sucedáneo podrá satisfacerle.

La resta de l’article la trobareu aquí:

3 pensaments a “La citació: Jaume Vallcorba

  1. Ferran

    No sé si estic massa d’acord amb el senyor Vallcorba. Si apliquessim els seus criteris de forma conseqüent, resultaria que Benito Pérez Galdós (al menys, la majoria de la seva obra) és literatura de consum, mentre que les Sonates de Valle-Inclán són literatura de qualitat.
    No em sembla gaire atinat.
    Una cosa és certa: quan hagin passat cent anys, només aleshores, sabrem què tenia qualitat i què no en tenia.

    Respon
  2. allau

    Crec que en Vallcorba es fica en un terreny molt relliscós, com és el de definir la literatura de qualitat: un tema sobre el que ningú no es posaria d’acord, ni tan sols els lectores excelsos com ell. Tampoc em sembla tan dolent anar de tant en tant a un fast food (sempre que no esdevingui la teva única dieta).

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    Fixeu-vos que ell va amb peus de plom: esmenta el Tirant i el Quijote com literatura de qualitat amb una gran èxit, i no menysprea el fet d’anar al fast-food. Però sí que creu que no es pot fer el camí contrari: qui només consumeixi hamburgueses de cadenes de menjar ràpid difícilment podrà apreciar un sopar al Drolma, per exemple.

    Respon

Respon a allau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *