L’ària del diumenge: «Addio del passato» (Victòria dels Àngels i Darina Takova)

Com vaig dir la setmana passada, s’han acabat Händel i Scholl (per uns dies, que em conec: avui he estat a punt de recaure!), i canviem de compositor (Verdi) i de veu (soprano), amb una ària de la que és (amb totes les cometes necessàries quan es fa una afirmació com aquesta) la meva òpera favorita: La traviata. Per si algú no la coneix, explica la història d’una senyoreta de vida alegre que comet l’error d’enamorar-se d’un senyoret burgès que també s’enamora d’ella i, contra el sentit comú imperant a l’època, ho abandonen tot per viure junts. Un escàndol en majúscula per la bona i benpensant burgesia que acaba, com no pot ser d’altra manera, amb la mort de la protagonista, Violeta Valéry. L’òpera es basa en la novel·la La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, que recollí una història real.

L’ària d’avui és «Addio del passato», en la qual Violeta, que ja sap que s’ha de morir, s’acomiada de la seva vida i del seu amor, Alfredo, i li desitja que sigui feliç. La canten Victòria dels Àngels al primer vídeo i Darina Takova al segon: la primera, perquè m’agrada (i ja perdonareu que el so no sigui gaire bo, però m’ha semblat més interessant aquest enregistrament en directe que el d’estudi que enllaço al final), i la segona perquè la primera Traviata que vaig veure la cantava ella. I ara em deixo de batalletes i us poso els vídeos.

http://www.youtube.com/watch?v=w04F0h2hutg#t=1m46s

(vídeo pujat per Klassizimsus)

http://www.youtube.com/watch?v=zULDWLXWn24

(vídeo pujat per coloraturafan)

I la torna, un enregistrament de Victòria dels Àngels el 1959 de la mateixa ària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *