La citació: Milo J. Krmpotic

La discussió sobre la bonesa de l’obligatorietat de la lectura a l’ensenyament primari i secundari per formar lectors o per espantar els joves quan vegin un llibre en el futur és vella i no sembla que s’hagi d’acabar: com en altres aspectes relacionats amb la lectura, cadascú té una idea diferent. Dels molts arguments a favor i en contra de les lectures obligatòries, a la secció «Tema del mes» del darrer número de la revista Qué leer Milo J. Krmpotic defensa l’obligatorietat com una via per fer descobrir els joves lectors autors que potser, d’una altra manera, no arribarien a descobrir mai. En copio un fragment que recull la postura de l’autor de l’article:

[…]Porque, en términos personales, mi vida escolar en su variante lectora amparó grandes descubrimientos a los que no necesariament hubiera llegado por otras vías, lo mismo en el terreno del mero entretenimiento (desde El zoo de Pitus del citado Sorribas hasta Michael Ende) que en el de los libros que podríamos catalogar de “adultos” (Un mundo feliz de Huxley, La peste de Camus…) o a la hora de ir más allá del género novelesco (El estudiante de Salamanca, Tres sombreros de copa…).

[…]Pero, casos clínicos aparte, dudo mucho que la obligatoriedad vaya a provocar grandes traumas, a restar lectores en vez de sumarlos. Y, quizá rodando ya precipicio de la obviedad abajo, añadiré la fórmula del éxito: un plan tan estructurado como progresivo y debidamente tutelado, donde poco importe que se lea La historia interminable en detrimento de El tiempo de los sueños […] pero no se acabe, con los años por obviar títulos de perfil más “difícil”.

Em sembla que jo estic més  a prop d’aquest punt de vista que del contrari, al cap i a la fi a mi les lectures obligatòries no em van fer nosa i vaig descobrir algun llibre que potser no hauria llegit d’una altra manera (o hauria trigat a fer-ho). Ara, que també vaig haver de llegir algun llibrot ben avorrit…

  • Milo J. Krmpotic. «¿Leer a Ende, leer a Solzhenitsin?». Qué leer, núm. 148 (2009), p. 4.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *