Personals

Ja fa temps que utilitzo feedly com a lector de feeds. Se sincronitza amb Google Reader i així no he d’anar amunt i avall amb fitxers d’exportació de feeds per anar actualitzant lectors diferents. A més puc enviar les notícies que hi llegeixo a Twitter i piular sense haver-hi d’anar, guarda l’històric de les notícies que he llegit, puc guardar les que m’interessen, em suggereix notícies, vídeos de Youtube, articles d’Amazon, etc., i em deixa agrupar els feeds sota categories personalitzades.

Estava força content amb l’aplicació, fins que després d’una actualització de no fa gaire, començaren a passar coses estranyes. A la columna de vídeos recomanats no paren d’aparèixer-hi senyoretes lleugeres de roba ensenyant les turgències i a la galeria de piulades tot són missatges de senyoretes bi que ofereixen l’accés directe a l’èxtasi per una piulada (i alguna cosa més, suposo). I no ho entenia, perquè tots els llocs que segueixo són llocs decents, res de pàgines marranotes d’autosatisfacció virtual ni pàgines contactes «sospitosos», ni llocs on es parli de la paraula amb s (sexe, punyeta, mira que sou)  ni de la paraula amb f (ah, no, si no sabeu de què parlo, mireu el diccionari!). Què provocava, doncs, que les meves exquisides lectures —els vostres bellíssims textos— apareguessin envoltats de continguts poc edificants?

He trigat una mica a esbrinar-ho (el dia que es va repartir la rapidesa jo era a la cua del mal geni) però finalment he trobat el desllorigador: la classificació. Per si no ho sabíeu (i m’arrisco per vosaltres a rebre una estirada d’orelles dels col·legues), els bibliotecaris tenim una passió: classificar. Tot el que ens cau a les mans —sigui un llibre, una revista, un cedé, una pàgina web…— ho hem de posar allà on ha d’anar. A vegades resistim la temptació, però és inevitable que tard o d’hora ens posem a classificar com bojos: i una llista de feeds és material susceptible de classificació com qualsevol altre.

Així que una tarda que seia desvagat davant l’ordinador sense saber ben bé què fer, vaig obrir el feedly i vaig començar a classificar els feeds: aquests els posaré a «llengua», aquests a «llibres i literatura», aquells a «TIC», aquells d’allà a «cuina»… Però sempre arriba un moment en què es necessita un calaix de sastre. I el meu calaix de sastre, sabeu com el vaig anomenar? Personals. Personals, com els anuncis de contactes en llengua de la pèrfida Albió.

Així doncs, toca canviar de títol. No sé què hi posaré, però no vull més senyoretes poc abrigades ensenyant les voluptuositats a la meva pantalla. Oh, i no és per masclisme que parlo de senyoretes: és que només hi sortien senyoretes.

6 pensaments a “Personals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *