Com…

Com la taca de sutge enmig de la cara. Com la petjada enfangada en un terra acabat de fregar. Com la patata podrida al verduler. Com un pèl a la sopa. Com una rosa blava. Com la mosca aixafada al parabrisa. Com la floridura a la fruita madura. Com un núvol de pluja en un cel blau. Com la gota que fa vessar el got. Com allò que està fora de lloc.

[…] i els ulls segueixen distretament els tossals que emergeixen lentament a l’horitzó para després ser engolits a poc a poc…

(Vassili Grossman. Vida i destí. Barcelona: Cercle de Lectors, 2008. p. 358.)

6 pensaments a “Com…

  1. matilde urbach

    “Las erratas son las últimas en abandonar el barco”, vaig llegir l’altre dia en un blog. Per a lectura i decoració, crec.

    Respon

Respon a deric Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *