L’English National Ballet al Liceu

Dijous 3 de setembre començava la temporada 2009-2010 del Gran Teatre del Liceu i ho feia, per segon any consecutiu, amb una companyia de ballet, l’English National Ballet, amb un espectacle de dansa clàssica en celebració del centenari de la fundació dels Ballets Russes, companyia que va canviar el rumb de la dansa clàssica —no ho dic jo, que ho diu el programa de mà: de fet, de dansa, clàssica o contemporània, hi entenc poquet. Em feia una certa gràcia veure dansa clàssica al Liceu, perquè fins ara gairebé tota la programació de dansa ha estat contemporània. A més, oh sorpresa, la música era en directe, amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu. El que no va ser una sorpresa va ser que el teatre estigués mig buit, com és habitual quan hi ha espectacles de dansa.

El programa consistia en petites píndoles de coreografies dels Ballets Russes: una mica de Les Sylphides, amb música de Frédéric Chopin; Le spectre de la Rose, amb música de Carl Maria von Weber; La mort del cigne, de Camille Saint-Saëns; Faun(e), amb música de Claude Debussy; i Schéhérazade, amb música de Nikolai Rimski-Kórsakov. Veient l’espectacle no podia deixar de pensar: «que fàcil que ho fan semblar», però veient la coordinació dels ballarins, l’equilibri, la força i la resistència que els cal per mantenir les postures, no pots deixar d’admirar-te i de valorar encara més l’esforç que cal per ballar com ballen. D’alguna manera es podria dir que l’espectacle és bellesa en moviment, bellesa i delicadesa (sobretot a Les sylphides).

Perquè us en feu una idea, crec que el millor és deixar les paraules de banda i que ho veieu: és un fragment de Shéhérazade; hauria preferit posar-ne un de Faun(e), però no n’hi ha…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=4jqYgNVgaM4]

(A la pàgina web de l’English National Ballet, hi ha una galeria de vídeos de la temporada actual, dels assajos i de temporades anteriors.)

5 pensaments a “L’English National Ballet al Liceu

  1. allau

    Ferran, tenies raó, el millor el Faun(e), la resta per a mi ha estat una llauna. Crec que enllaçaré amb el teu post, perquè a mi em fa mandra parlar-ne seriosament.

    Respon
  2. mina.

    No he vist l’espectacle (quin popurrí). Però acabo de llegir una croniqueta a La Vanguardia en paper on deixaven el 1m82′ d’en Vadim Muntagirov pels núvols. La croniqueta la signava la senyora Chavarría, a qui acostumo a fer cas.

    Respon
  3. Retroenllaç: Nits d’Òpera, 64: L’arbore di Diana, de Vicent Martín i Soler « Un que passava

Respon a allau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *