El cos vestit

Palau Reial de Pedralbes, 04

Isabel II presenta el seu fill, Alfons XII

El fresc autobús, gairebé buit, ens deixa en una Diagonal que el sol que hi cau de ple ha convertit en una fornal. Només unes passes més enllà, els jardins del palau de Pedralbes esperen delitosos per acollir-nos i refrescar-nos… si anem per l’ombra, és clar. Hi ha quatre gats, i la meitat són turistes: sempre m’ha sorprès que aprofitem tan poc els (pocs) parcs i jardins que tenim a la ciutat —jo el primer, que hi ha dies que no surto de casa ni que em paguin. Hi ha turistes que reposen a l’ombra dels til·lers, però també una àvia que passeja els néts, un home que llegeix assegut sota una palmera, dos pares empenyent sengles cotxets i els omnipresents coloms, els més barcelonins dels barcelonins. Al fons del passeig dels til·lers s’endevina un fragment de la façana i la blanca estàtua d’Isabel II alçant cap al cel un petit Alfons XII.

Arribem finalment al palau. No hi ha cap mena de climatització, ni una mica de corrent d’aire fruit de finestres obertes a l’atzar: en acostar-me al taulell on em vendran l’entrada, em poso a suar la cansalada, com si tots els porus del cos haguessin obert comportes per desaiguar. La noia que ens atén ens explica que el Museu de les Arts Decoratives està tancat; només ens cobraran mitja entrada. Almenys podrem visitar el Museu de Ceràmica i el que més ens interessava: l’exposició «El cos vestit» del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

«El cos vestit» presenta un recorregut per la història del vestit que il·lustra de quina manera aquest ha modificat el cos: les muscleres per fer les espatlles més amples, els tapins per semblar més alts, els tontillos, crinolines i mirinyacs per ampliar les faldilles, les cotilles per alçar el pit, fer pla l’estómac i reduir la cintura… Cada secció presenta un maniquí que reprodueix esquemàticament la modificació, un altre que porta la peça de vestir o el complement que ajudava a aconseguir la modificació, una selecció de vestits femenins i masculins de l’època i un de contemporani que presenta la mateixa modificació. Uns panells il·lustrats expliquen breument com era la moda a l’època, quines modificacions del cos es buscaven, i com s’aconseguien aquestes modificacions. La presentació cronològica permet veure, a més, l’evolució del vestit i com aquesta ha avançat fent passes endavant i endarrere, fins a arribar a l’etapa del tot s’hi val d’avui en dia. Malgrat la foscor i els reflexos dels panells sobre les vitrines, aconsegueixo fer alguna fotografia: ningú em diu res ni he vist cap senyal que indiqués que no se’n podien fer, i al cap i a la fi no utilitzo el flaix.

En sortir, passegem una estona pels jardins. Per més que cerco, no el trobo: no un vis, sinó el museu de carruatges que hi havia a les antigues cotxeres del palau. Recordo que m’hi havia portat el meu avi, quan era petit. I al web del Museu d’Arts Decoratives descriu la col·lecció de divuit carruatges: però el Museu és tancat i, per tant, em quedaré sense saber si encara hi són o no. Una excusa com una altra per tornar-hi quan les obres estiguin acabades i es pugui tornar a visitar.

Museu Tèxtil i d'Indumentària, 02

Vitrina de l'exposició (1789-1825).

2 pensaments a “El cos vestit

  1. El Llibreter

    Perdona l’off topic, però la foto de la reina m’ha recordat una escena semblant del rei del pop, amb nefastes conseqüències per a la seva imatge, llavors força malmesa. Deu se la calor i que necessito vacances…

    Salutacions cordials.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>