Sala de lectura, 106: Adiós, Shanghai, d’Angel Wagenstein

Esperava, abans d’escriure l’apunt que volia dedicar a aquesta novel·la, la resposta del servei d’atenció a l’espectador de TVC a la qüestió que els havia enviat: el títol i les dades d’un documental que creia haver vist al Canal 33 que parlava sobre la dissort dels músics jueus d’una orquestra alemanya durant els anys del III Reich. Malauradament, la meva memòria m’ha jugat una vegada més una mala passada i les dades que els vaig donar no eren prou exactes —probablement vaig veure el documental en algun altre canal que trobaria casualment fent zàping durant la pausa en algun programa…

Tota aquesta introducció, que a primer cop d’ull podria semblar una divagació sense solta, té força a veure amb la novel·la Adiós, Shanghai d’Angel Wagenstein, que comença precisament amb una orquestra formada per músics jueus deportats i que descriu en un dels primers capítols com els nazis anaren capturant i enviant a un camp de concentració els músics jueus d’una orquestra, en aquest cas la Filharmònica de Dresden.  Entre ells, el violinista Theodor Weissberg i el flautista Simon Zinner. I d’altres, com la mezzosoprano Elisabeth Müller-Weissber, alemanya ària muller de Weissberg que ha de triar entre el divorci i seguir la sort del seu marit; o Hilde Braun, jueva d’aspecte ari que decideix fugir abans que algú descobreixi que és jueva; István Keleti, pianista hongarès homosexual; o Schlomo Finkelstein, jueu que la resta de jueus menyspreen però necessiten… Tots aquests personatges i d’altres que aniran apareixent al llarg de la novel·la —els uns jueus, d’altres no; metges, músics, espies, comerciants— es trobaran tots al mateix lloc: Xangai, l’única ciutat al món que no havia establert límits a l’arribada dels fugitius jueus.

Adiós, Shanghai és la tercera novel·la del cicle que Wagenstein dedica al destí dels jueus d’Europa al llarg del segle XX, cicle que comença amb El Pentateuco de Isaac i continua amb Lejos de Toledo. D’aquesta darrera encara no n’hi ha traducció, però no afecta a la lectura del cicle ja que les novel·les són independents i, pel que sembla, força diferents. A El Pentateuco… Wagenstein explicava amb molt d’humor la història d’Europa des del punt de vista d’un jueu de Galítzia que al llarg de la seva vida, sense moure’s del seu poble natal, arribava a pertànyer a cinc països diferents, vivia dues guerres i, finalment, coneixia els gulags russos.

A Adiós, Shanghai el punt de vista canvia: és una novel·la coral, l’humor pràcticament ha desaparegut i, basant-se en fets reals, Wagenstein descriu la vida dels jueus que van poder fugir dels països conquerits pels nazis i refugiar-se a Xangai abans que les autoritats de la ciutat tanquessin les portes a més refugiats.  A Xangai, però, la vida no és fàcil: els refugiats són allotjats en un dels barris més pobres i conflictius i s’han d’enfrontar a la indiferència i al rebuig dels xinesos i dels europeus de les zona occidental de la ciutat, fins i tot de les famílies jueves establertes a Xangai de tota la vida que els utilitzen com a mà d’obra barata. S’hauran d’enfrontar també als seus prejudicis i costums, per poder alimentar les seves famílies i poder, sobretot, sobreviure. La música, tan present des del començament de la novel·la, serà per a molts d’ells l’única manera de conservar el contacte amb la bellesa, amb el passat i amb l’esperança.

El llibre:

  • Angel Wagenstein. Adiós, Shanghai. Tr. Venceslav Nikólov. Barcelona: Libros del Asteroide, 2009. 416 p. ISBN 978-84-92663-00-2.

4 pensaments a “Sala de lectura, 106: Adiós, Shanghai, d’Angel Wagenstein

Respon a Ferran - Un que passava Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *