Homenatge a Carles Riba

Avui fa cinquanta anys que va morir Carles Riba, com ens han recordat en Puigmalet i altres blogaires per diferents vies. Dir que Riba fou un dels intel·lectuals més grans que ha donat la nostra cultura és com no dir res, ateses les nombroses iniciatives que va emprendre, el mestratge que va exercir sobre altres escriptors, les seves aportacions literàries, etc. Potser una de les facetes més desconegudes, és la de professor de l’Escola de Bibliotecàries (en parla la Gamoia al seu homenatge), en una època en què els estudis de biblioteconomia incloïen assignatures de cultura general, de literatura, d’història, de llatí, etc.

Fou a l’Escola de Bibliotecàries on es conegueren ell i una poetessa de qui fou guia, conseller i amic: Rosa Leveroni. La relació de mestratge va anar més enllà, fins al punt que Riba, en un moment de la seva relació, sembla enamorar-se de Rosa Leveroni, tot i estar casat amb Clementina Arderiu. Ell mateix ho diu al pròleg que escriu pel llibre de Leveroni Epigrames i cançons: «la primera poetessa que vaig descobrir […] vaig voler-la meva per a sempre […] m’hi vaig casar. I de bursada, per sortir-ne aviat, afegiré que amb les altres poetesses que he anat trobant pel meu camí, se m’ha repetit el sentiment; és clar que no la possibilitat».¹ Sembla que a partir d’un determinat moment, després que Riba retornés de l’exili, els sentiments envers la poetessa s’accentuen i se li insinuà, però ella el rebutjà (reconeguem-ho, potser sense massa força) perquè tenia una relació amb Francesc Ferran Soldevila.

I això és un homenatge? Sí, ho és: que fos Rosa Leveroni o fos una altra no té importància (bé, sí que en té, atès el guiatge de Riba sobre la poesia de Rosa Leveroni); en té la constatació que rere la figura immensa de l’intel·lectual, que entre tots hem posat dalt d’un pedestal, hi havia un home amb la fortalesa i la debilitat de qualsevol altre ésser humà. I no crec que això signifiqui menystenir la seva figura; el fa més proper i ens ofereix nous punts de vista per fer-ne el retrat.²

1. Riba, Carles. Carta-pròleg. A Rosa Leveroni. Presència i record. Barcelona: Els Llibres de l’Óssa Menor, 1952. p. 7. Ho diu «irònicament», diuen Enric Pujol i Abraham Mohino a l’edició de Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (Tres i Quatre, 1997; p. 25).

2. Aquest apunt me l’ha inspirat el record de la lectura de les Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni, editat per Enric Pujol i Abraham Mohino, llibre del qual vaig parlar fa temps a «Sala de lectura, lix: Confessions i quaderns íntims, de Rosa Leveroni».

17 pensaments a “Homenatge a Carles Riba

  1. La Dietrich

    Vaig conèixer el nom de Rosa Leveroni a partir de ser el nom d’un concurs de poesia, el duia un llibre d’una altra poeta que havia guanyat el primer premi ara ja molts anys. I quin homenatge més cert i bonic has fet!

    Respon
  2. Retroenllaç: Carles Riba – 50 anys | Diari d’un llibre vell

  3. gamoia

    Caram, caram, quines cares ocultes ens descobreixes 😉

    Em sembla que et sobra un “no” a la frase: “una època en què els estudis de biblioteconomia no incloïen assignatures de cultura general, de literatura, d’història, de llatí, etc.”
    I gràcies per l’enllaç!

    Respon
  4. puigmalet

    Aquesta és la meravella d’aquestes històries. Ara hi ha dos blocs que ens recorden que Carles Riba va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries, fet que la gran majoria desconeixíem.

    Molt dolça la citació sobre Leveroni. Salut i versos!

    Respon
  5. Ferran - Un que passava

    Gràcies, Puigmalet. Riba no fou l’únic intel·lectual que féu classes a l’Escola de Bibliotecàries: també en feren Ramon d’Alòs-Moner, Rafael Campalans, Pompeu Fabra, Jaume Massó i Torrents, Manuel de Montoliu, Lluís Nicolau d’Olwer, Eugeni d’Ors, Jordi Rubió, Ferran Valls i Taberner, Ferran Soldevila i altres. La Gamoia ha enllaçat un article molt interessant sobre l’Escola escrit per Assumpció Estivill: Una mirada retrospectiva….

    Respon
  6. OLYMPIA

    Un poeta gran.És divertit saber que, malgrat tenir per esposa a Clementina Arderiu, el mestre saltava entre altres flors. Hi ha qui res no vol saber de la vida privada dels artistes i, en realitat, el que ens interessa és l’obra que han deixat però, aquesta obra, pot ser molt més explícita i propera quan descubrim fets guardats, secrets.
    Un bonic homenatge, Ferran.

    Respon
  7. Retroenllaç: Recordant Salvador Espriu « Un que passava

  8. Retroenllaç: Homenatges « Un que passava

Respon a puigmalet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *