La boda

Un bon dia, de sobte, t’adones que alguna cosa ha canviat. Ja has arribat a una edat… «seriosa» i et trobes en una situació tal que ja ningú no et fa aquella pregunta a les reunions familiars que tant temies i que sempre arribava: «Ja tens xicota?». O la seva variant avançada: «Que no penses casar-te?». Just llavors, quan creus que ja has deixat ben clar que: a) no, no tens xicota ni en tindràs, b) no, no penses casar-te ni que puguessis, i en família ja ningú no et fa les fatídiques preguntes, llavors, deia, és quan són els amics els que, tan bon punt en tenen l’oportunitat, t’engalten la pregunta sense avís prèvia ni anestèsia: «I bé, quan us caseu, vosaltres dos?». La resposta, ja no se sap si per convicció o per inèrcia, és la mateixa de sempre: «No ens casarem, no volem fer-ho». I els amics, de mica en mica, deixen de fer la pregunta —ho continuen preguntant només per burxar-te.

Però vet aquí que mentrestant s’ha desenvolupat Internet, l’accés a la xarxa s’ha ampliat, un dia descobreixes que hi ha unes eines anomenades blog, en crees un després d’un temps de visitar-ne d’altres, i quan fa sis anys que el mantens i ja t’has acostumat a veure les combinacions de paraules més estranyes mitjançant les quals els internautes hi ha fet cap,  novament t’assalta la fatídica pregunta en forma de termes de cerca: «boda ferran moreno».

I, esclar, n’escrius un apunt. I mentre el publiques, poses les mans al cap i exclames de cara a la pantalla:

— Que no em caso, coi!

(Dedicat al David i al Juan Carlos, que no perden l’esperança d’anar de casament)

27 pensaments a “La boda

  1. Anna

    Santa paciència s’ha de tenir, Ferran…
    I a tu potser no t’atabalen tant amb el tema fills/rellotge biològic… (l’altra creu…aix…)

    Respon
  2. villy83

    Doncs pensa-t’ho bé… t’asseguro que no està tan malament això de casar-se! 😛

    Tenir fills, però, ja són paraules majors…

    Respon
  3. lola

    Un dia em vaig adonar que jo preguntava per a no ser preguntada, en les relacions socials superficials que, com a bona tímida, em neguitejen. Potser és una de les raons de tanta pregunta.

    Veig que llegeixes “Tot un caràcter”, m’ho vaig passar molt bé: mala bava i comicitat. I una mare universal.

    Respon
  4. Ivan

    No saps com m’identifico amb el que has escrit. De fet jo ja he superat les dues primeres preguntes i ara he de patir la que apunta l’Anna, tot i que també van deixant-la de banda.

    En fi, que hem de patir els tòpics.

    Salutacions.

    Respon
  5. Juanma

    Bueno, si algún día os planteáis adoptar, pensad en nosotros. Somos un poco tragones y payasetes, pero, por lo demás, no damos ninguna guerra. 😀

    Respon
  6. gamoia

    Home, vistos els problemes de la vídua de l’Stieg Larsson, si la parella escriu una novel·la, feu un pensament.
    Ehem, ehem, si em passo disculpeu. Que sóc de l’apartat mama.

    Respon
  7. C.Martín

    Crec que començaràs/reu a pensar-lo quand deixen de preguntar-lo, juas.

    (malgrat el feed, llegeixo amb molt retard…, i ara que el penso…, potser ja t’hagis casat :-DD )

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *