El temps, idiota, el temps

S’escurcen els dies i els rellotges s’acceleren. Els esborranys resten momificats perquè ja els ha passat l’hora i no té sentit desenterrar-los per parlar d’allò que ja s’ha esdevingut. A casa les hores passen volant, tan de pressa que abans que te n’adonis ja és fosc i, com si diguéssim, surt «la carta de ajuste» (La recordeu? Recordeu quan la programació televisiva acabava cap a mitjanit i no tornava a començar fins al matí? A vegades em sento gran). Se t’acumulen els deures i al matí se t’enganxen els llençols. I ja tenim l’estiu al damunt i no fa ni quatre dies que parlàvem dels àpats de Nadal… I amb tot això a on vull anar a parar? Enlloc, em temo: només em desfogo perquè no trobo un minut per asseure’m tranquil·lament a l’ordinador per enfilar quatre paraules en aquest espai.

15 pensaments a “El temps, idiota, el temps

  1. Anna

    Jo em rendeixo…
    El temps ha decidit anar al seu ritme i no puc fer-hi res.
    Segons com s’atura (mira que costen de passar segons quines hores a la feina) i segons com “esprinta” i no hi ha qui l’aturi. Però si fa 4 dies que estàvem parlant de què faríem per cap d’any…

    (i no parlem ja de la gestió pròpia del temps…. que em poso a plorar… sic…)

    Respon
  2. allau

    L’altre dia llegia una entrevista amb no sé quin gurú que deia que el secret per fer que el nostre temps s’allargui és procurar mirar-s’ho tot amb ulls nous, fixar-nos en el que ens volta, intentar experiències noves, procurar no caure en la rutina, en definitiva. Trobo que el consell és molt raonable.

    Respon
  3. bajoqueta

    Jo la recordo vagament la “carta de ajuste”. Però també és bonic ara poder vore la tele o fer qualsevol cosa a l’hora que ens va bé.
    Passa el temps que no ens n’adonem 🙂

    Respon
  4. Grine

    perquè no trobo un minut per asseure’m tranquil·lament a l’ordinador per enfilar quatre paraules en aquest espai.
    Me siento totalmente identificada…

    No me explico cómo pasan tan despacio algunos días horribles y tan rápidos los días estupendos…

    Respon
  5. gamoia

    Has tocat un tema delicat. El temps passa de pressa mentre hi ha neguit i il·lusió per fer coses. El temps es detura també de mala manera. Gaudeix d’aquest temps que passa volant.
    I no vull parlar de records allunyats, no, no ho faré, que us guanyaria a tots 😛

    Respon
  6. Ferran

    Certament, greu problema! i el cas és que, segurament, si tinguessim més temps tambñe ens faria la impresió que ens en falta.

    Ara, lo de la “carta de ajuste” és molt bó. En comparació amb molts programes actuals de la TV, alló si que era TV de qualitat!

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      I si no era TV de qualitat, era almenys el senyal perquè els més noctàmbuls anessin a dormir. Avui, en canvi, t’has d’esperar gairebé a mitjanit per veure TV de qualitat, i si et distreus se’t fan les dues i encara ets davant la pantalla…

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *