La citació: Wallace Stegner (2)

Els escriptors són reporters, profetes, tarats, artistes, predicadors, jutges o què? Qui els nomena portaveus? Si es nomenen ells mateixos, com evidentment fan, fins a quin punt és vàlid l’encàrrec? Si només el Temps fa obres mestres, com creia Anatole France, escriure bé no és sinó anar temptejant per passar la prova del temps, i si és això, per damunt de tot l’escriptura ha de ser lliure, ha de sorgir del do, no de pressions externes. El do és la seva pròpia justificació i no hi ha manera de saber segur, si no és apel·lant a la posteritat, si realment val res o si només és l’expressió efímera d’una moda passatgera o d’una tendència, l’articulació d’un estereotip.

William Stegner. En lloc segur. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008. p. 63-64.

2 pensaments a “La citació: Wallace Stegner (2)

  1. Ivan

    Cela comentava, i no sense raó, que a l’escriptor li fan preguntes sobre la vida, sobre política, i sobre un munt de coses que no tenen a veure amb la Literatura, perquè els periodistes no acostumen a conèixer l’obra de l’autor que entrevisten.

    A banda hi ha el fet que la paraula impresa sembla més seriosa i més trascendent que una frase dita.

    Salutacions,
    Ivan.

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    Gràcies, Ivan, pel comentari. Salvant el fet que Cela tenia una certa afició a l’estirabot, no deixa de ser una afirmació versemblant, tenint en compte algunes crítiques de llibres i entrevistes a escriptors que apareixien als diaris.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *