Primavera

El cel és clar i el sol brilla, i malgrat la fredor de l’aire, es nota la primavera que s’acosta. Dins de la biblioteca hi fa calor, el sol hi dóna de ple i encara hi ha la calefacció posada. A estones alço el cap cap a la claraboia: el cel blau, el cap d’una palmera, un fanal antic amb un globus de vidre que el vent fa trontollar i, de tant en tant, l’imperial d’un bus turístic ple de badocs, cofats amb gorres de visera i barrets tous, que passa veloç cap a la parada següent.

Vet aquí un exemple del pervers efecte de la primavera sobre el blogaire sensibler, escrit quan s’acostava la primavera i publicat quan la primavera ja és aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *