Saber de lletra

No fa gaire em van preguntar si entenia el que llegia. Em vaig fer un bon fart de riure, tot i que a vegades llegeixo coses que no s’entenen, que no hi ha per on agafar-les de mal escrites que estan o que són massa abstruses per mi. De fet, la pregunta hauria d’haver estat, per la intenció amb què era feta, si sabia escriure. Tots en sabem, em direu; sí, sabem ajuntar lletres per formar paraules, i paraules per formar frases, frases per formar paràgrafs i paràgrafs per formar textos amb una mica d’entitat. Però això no vol dir que els textos s’entenguin, que en sapiguem ordenar la informació, que siguem clars, que el que hi diguem no siguin obvietats (ja sé que m’estic dedicant precisament a això, però no m’ho tingueu gaire en compte). Ni tan sols vol dir que, davant de la necessitat de crear un text més o menys formal, més o menys interessant, ens en sortim. No em feu gaire cas: he d’escriure un text d’aquests i després de 500 paraules i un bon retard (de fet, ni tan sols sé si podré lliurar-lo a temps), m’he encallat. Sé què he d’explicar, sé què vull dir, sé a què vull donar rellevància i a què no… i m’està costant tant com si hagués de córrer la marató.

I en una pausa d’aquesta carrera d’obstacles, he recordat aquesta expressió que encapçala l’apunt: «saber de lletra». El més curiós de l’expressió és que vol dir saber llegir i no he trobat cap expressió semblant que vulgui dir saber escriure; deu ser que els catalans en sabem tant, d’escriure, que ho donem per fet i no necessitem cap expressió que ens ho recordi?  Serà millor que m’hi posi una altra vegada o, si no, quedaré ben lluït i em picaran la cresta.

7 pensaments a “Saber de lletra

  1. Albert

    M’has fet pensar en aquella expressió: el llegir fa perdre l’escriure.

    I felicitats per la nova imatge del bloc, ara sembla una pàgina seriosa i tot! 😉

    Respon
  2. Anna

    Ai…No hi ha res pitjor que encallar-se…i començar a donar voltes sobre el mateix…
    En aquests casos, parada tècnica , canviar d’aires i tornar-hi al cap d’una estona! (encara que vagis tard..)

    Però això no vol dir que els textos s’entenguin, que en sapiguem ordenar la informació, que siguem clars, que el que hi diguem no siguin obvietats
    Tan fàcil que sembla i tan redifícil que pot arribar a ser…

    Respon
  3. Susanna

    “El més curiós de l’expressió és vol dir saber llegir i no he trobat cap expressió semblant que vulgui dir saber escriure…”. (alerta que et falta un “que” en aquesta frase, no?)

    L’explicació que jo li donaria és una altra: “saber de lletra” existeix perquè llegir es pot aprendre a l’escola; de saber escriure no es pot aprendre enlloc, per això no existeix l’expressió.

    T’he convençut?

    Salut i lletres,

    SU

    Respon
  4. Ferran

    Com diu l’Anna, en aquests casos és millor deixar-ho còrrer, cremar l’esborrany del que has fet i escriure un parell d’acudits. Al cap d’uns dies, sempre acabes trobant aquell to i aquell estil que el tema requereix.

    Respon
  5. Cranc

    Jo, quan m’encallo i sé tan bé com tu el que vull dir i el que no, trobo molt útil escriure una paraula o frase per cada paràgraf que vull escriure i, un cop ordenat d’aquesta manera, desenvolupar aquesta paraula fins escriure cada paràgraf.

    Per cert, molt ben escrit el post!

    C

    Respon
  6. Ferran - Un que passava

    La parada em sembla que ha durat massa. No sé si per haver-vos fet cas, Anna i Ferran, o perquè a la feina no m’agrada dedicar-me a segons què. En fi, intentarem posar-nos-hi una altra vegada, abans no ens piquin la cresta.

    Au, va, Su, em deixo convèncer. Per cert, has fet que descobreixi un error a la frase que cites…

    Vaja… Cranc, no se m’havia acudit. Si em torno a encallar ho provaré, a veure si me’n surto. Una aferrada pes coll 😉 i gràcies!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *