Mort de dama al TNC

David Ruano / TNC)

Mercè Arànega i Jordi Vila (foto: David Ruano / TNC)

Divendres vam anar al TNC a veure l’adaptació de Marc Rosich i Rafel Duran de Mort de dama, la primera novel·la en català de Llorenç Villalonga. L’escriptor hi retratà la societat mallorquina dels anys vint del segle passat tot satiritzant-la, cosa que provocà un escàndol considerable. Tota l’obra gira a l’entorn d’un personatge que s’està morint, Dona Obdúlia Montcada, per la casa de la qual aniran desfilant, en saber-se la notícia, tota una sèrie de personatges representatius de la societat mallorquina de l’època, més interessats en l’herència de dona Obdúlia que en el seu estat.

L’adaptació que n’han fet Rosich i Duran és força fidel a la novel·la, manté la sàtira i n’augmenta la comicitat, i només canvia en alguns aspectes: d’una banda, donen més importància al personatge de la poetessa Aina Cohen (el més «dramàtic» de l’obra), i recuperen el llenguatge de les primeres versions de la novel·la, que conté molts més mallorquinismes i barbarismes que les versions publicades (que van patir un procés de «desmallorquinització»). La sàtira, tot i el pas del temps, no perd la seva força: és probable que Palma, avui, sigui diferent de la Palma dels anys vint, però hi ha una sèrie de personatges que són gairebé arquetipus universals i la seva satirització té sentit encara ara.

Els personatges principals de l’obra estan interpretats per Mercè Arànega (Dona Obdúlia Montcada), Margarida Minguillón (Dona Maria Antònia de Bearn), Eva Barceló (Remei Huguet) i Nies Jaume (Aina Cohen), que destaco no només perquè són el nucli de personatges «principals» de l’adaptació, sinó també perquè són els que destaquen més (amb Llum Barrera com a Violeta de Palma, la neboda corista de Dona Obdúlia). Mercè Arànega broda el paper de Dona Obdúlia, xarona i pagada de si mateixa; no és la primera vegada que la veig al teatre i sempre que l’he vista interpretar algun paper he sortit amb la sensació d’haver vista una gran actriu. És un monstre de l’escenari, molt lluny dels papers televisius a què ens té acostumats —ja sé que els actors han de menjar, però segons quins interminables serials estan fent més mal que bé, i s’acaba coneixent més els actors pel paper que hi fan que pel seu nom, fins i tot. I un exemple: ahir, al teatre, a l’Eva Barceló ningú li deia Eva Barceló: tothom li deia Catalina Tomàs, el nom del personatge que feia al programa Les 1001. Barceló és el segon gran monstre d’aquesta obra, en el paper de la llagotera Remei, que cuida Dona Obdúlia… i «s’herenci». Margarida Minguillón fa una Dona Maria Antònia digna, greu, adusta, continguda, que no es deixa commoure per res i fa com si no passés res; tanmateix, potser pel personatge que interpreta, se la veia molt encarcarada tota l’estona i és la que mostra un accent mallorquí més artificial, més forçat. També destacaria Nies Jaume en el paper de la poetessa Aina Cohen, convertida contra la seva voluntat en glòria mallorquina i condemnada a recitar una vegada i una altra fins a l’extenuació la poesia que l’havia fet famosa, «La camperola mallorquina».

L’escenografia reflecteix força fidelment els espais on transcorre l’acció i, també, la decadència d’una aristocràcia que ha anar perdent pes social i paper públic, a més d’influència econòmica, i que s’ha anat aïllant al barri antic de Palma, en oposició al barri del Terreno on comencen a aparèixer els primers turistes i els costums nous i estranys que porten (representats per Carlota Nell, personatge interpretat per Àurea Márquez).

No tinc cap mena de dubte a recomanar-vos que l’aneu a veure, ni que sigui amb l’excusa de veure Mercè Arànega.

Més informació a Mort de dama (Teatre Nacional de Catalunya). A l’apartat «Multimèdia» hi ha el vídeo del tràiler de l’obra. Si es pogués l’incrustaria aquí, però aquesta vegada no deixen fer-ho.

11 pensaments a “Mort de dama al TNC

  1. Ferran - Un que passava

    A mi també, Deric, però sobretot al teatre. L’he vista un parell o tres de vegades sobre l’escenari i res a veure amb els papers que fa als serials de tevecé.

    Ep, Carlos, a vosaltres us farà més gràcia encara sentint els de can fanga intentant parlar mallorquí.

    Respon
  2. jutipiris

    Ferran, ahir vam anar a veure-la. Es final des primer acte és apoteòsic: Arànega (doña Obdúlia), impressionant! Te fa ganes haver conegut aquell personatge. Quan se carrega a Pilar i Marieta Gradolí és “es colmo”, que dirien es mallorquins, però quina gràcia!!!

    i s’inglesa… me pens que és ben bé un retracto de s’imatge que tenim de qualque estrangeret/a (no tan interessats per sa nostra cultura, clar)

    sempre m’han agradat es versos de Miquel Costa i Llobeta:
    “mon cor estima un arbre,
    més vell que l’olivera,
    més poderós que el roure,
    més verd que el taronger…”

    a partir d’ara hauré de canviar sa frase: “ses mallorquines, putes i fines” per: “ses mallorquines, dames i fines” 😉

    ale idò, seguirem amb doña obdúlia als anys 20 durant uns quants dies més!

    Respon
  3. jutipiris

    opinió de na Roser (publicada sense permís):

    A mi si que em va agradar!… i segur que a partir d’ara en recordaré l’argument… que havia esborrat de la meva memòria, tot i que va ser un dels llibres que vaig haver de llegir per la selectivitat (quin mal fan les “lectures obligatòries”!)

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Té raó la Roser, les lectures obligatòries poden fer molt de mal! L’obra de teatre és molt divertida, i reprodueix molt bé la crítica de la novel·la. I si t’agrada el poema de Costa i Llobera, Carlos, mira d’escoltar la versió que en va fer la Maria del Mar Bonet.

      Respon
      1. jutipiris

        sí, Ferran, és arrel de na Maria del Mar Bonet que me’l vaig aprendre. en el disc diu: “amb ells [referència a l’orquestra de la UIB que l’acompanya] ja fa estona que cantam una cançó de Miquel Costa i Llobera: Lo pi de formentor

        Respon
  4. OLYMPIA

    Jo no aniré a veure aquesta Mort de Dama perquè encara en tic viu el record de la magnífica versió que fa una pila d’anys va representar Donya Montserrat Carulla en el paper de Dona Obdúlia. El dictador encara no era mort.
    La Mercè Aránega està obtinguent molt bones crítiques del públic amb aquesta obra. jo, particularment, la veig una actriu d’un sol registre: o estar a punt d’enfadar-se o está enfadada. L’adjectiu seria: sorruda. L’he vista solament a la tv.
    Crec en això de que els actors han de menjar però no de que les novel·les els fan mal. Molta gent de comarques i també de ciutat va a teatre a descubrir bons textos gràcies al trivial culebrot d’havent dinat.
    Salutacions.

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Ep, que els de Barcelona també van al teatre empesos pel que veuen als colobrots! Rellegint la frase veig que em vaig quedar curt i hauria d’haver dit que els encasellen en un tipus de paper i en realitat poden donar molt més. L’Arànega l’he vista també a Bodas de sangre, crec que era (o Yerma, ara no ho recordo), i trobo que té una gran versatilitat. Ara, Olympia, la Carulla és molta Carulla, i no sé si resistirien comparacions…

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *