Sala de lectura, 90: Van venir com orenetes, de William Maxwell

A mesura que anava llegint aquesta novel·la, m’adonava que el protagonista no era cap dels personatges a través dels quals estava coneixent la família Morison, una família nord-americana de classe mitjana que resideix a l’estat d’Illinois als anys vint del segle XX i s’enfronta, amb temor, a una plaga de grip que assola els Estats Units. No és el petit Bunny, de quatre anys, emmarat i sensible; no ho és tampoc el seu germà gran, en Robert, que compensa amb fatxenderia la seva coixesa; no ho és tampoc James, el pare adust i auster entestat a llegir el diari cada matí a la seva família sense adonar-se, sense entendre, que no és això el que volen els nens. La protagonista hi és, parla, ens és descrita, però sempre a través dels ulls dels altres —de Bunny, de Robert, de James i de la galeria de personatges que intervenen en un moment o altre de la novel·la. La protagonista és Elizabeth, la mare, la muller, sempre present, sempre a punt per apuntalar la casa quan aquesta sembla que vagi a ensorrar-se i sempre a punt de donar un cop de mà a qui faci falta.

És una novel·la senzilla, delicada, però alhora trista i corprenedora, de les que et deixen el cor encongit i ganes d’escridassar l’autor. Si més no fins que llegeixes que Robert Morison podria ser l’autor mateix. O no, qui sap.

El llibre:

  • William Maxwell. Van venir com orenetes. Tr. Jordi Nopca. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008. 204 p. ISBN 978-84-935448-7-4.

3 pensaments a “Sala de lectura, 90: Van venir com orenetes, de William Maxwell

  1. El Llibreter

    El que més em va agradar va ser la subtil manera d’adoptar sucessivament el punt de vista dels personatges, d’una delicadesa extraordinària.

    Una gran novel·la que, per cert, acaba de sortir en butxaca.

    Salutacions cordials.

    Respon
  2. Retroenllaç: Sala de lectura, 2009 « Un que passava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *