L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Victòria dels Àngels)

Segueixo amb Rossini, Il barbiere… i «Una voce poco fa», però aquesta vegada cantada per Victòria dels Àngels. La primera vegada que vaig sentir aquesta ària, va ser en un enregistrament de la soprano catalana. Vaig començar per casualitat amb una soprano i he continuat amb una altra soprano, però aquest paper no era, originalment, per a soprano… però aquesta és una altra història i en parlarem la propera setmana. Avui, Victòria dels Àngels:

Vídeo recollit per Onegin65.

4 pensaments a “L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Victòria dels Àngels)

  1. AlbertU

    Molt millor que Beverly/Nelly Olleson, i això que Victòria del Àngels no fou mai la més maliciosa de les cantants. Quan arriba la Berganza (de Don Mendo)?

    I la caspa continua caient.

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    Venjança la que et caurà al damunt el dia que et vegi, Albert! Tu saps què és anar a dormir amb la imatge al cap de la Nelly Oleson? Quins malsons tota la nit! Em recordava la Bette Davies a Què va ser de Baby Jane… No, la Victòria de maliciosa no ho era gaire, la veritat.

    Estic provant H&S contra la caspa, però diuen que fins passades les festes nadalenques no fa efecte. Ja saps què diuen: “I’m dreaming of a white Christmas”…

    Respon
  3. Ferran

    Si bés és cert que la Vistòria dels Àngels no és gaire maliciosa, cal reconèixer que ho fa prou bé. No coneixia la seva versió, però m’ha agradat força. Em sembla que pel youtube, podràs trobar alguna versió de la Berganza dels 60’s-70’s (després d’aquestes dates va deixar d’interpretar aquest paper).

    Respon
  4. Ferran - Un que passava

    La Berganza la tindreu, de torna, el proper diumenge 😉 La Rosina de la Victòria dels Àngels té per mi un valor sentimental, perquè la primera vegada que vaig sentir Un voce poco fa va ser, precisament, en un enregistrament d’ella.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *