Un dolç obsequi: xocolata!
Sovint ens queixem, i no pas sense raó, de les males estones que passem darrere el taulell, atenent usuaris que ni et miren, et llancen els llibres al davant sense dir ni piu —com si nosaltres puguéssim llegir-los el pensament i saber què volen exactament— o que et fan responsable de qualsevol cosa que no els sembli bé, encara que no hi tinguis res a veure i quan els ho intentes explicar et miren amb aire burleta com dient: «Demà m’afaitaràs!». Fins i tot algun cop arriben a l’insult, anònim i virtual la majoria de vegades; directe i a la cara en d’altres.
Però no tots els usuaris de biblioteques són així, o ja no hi treballaríem, per molt que ens agradés la feina. N’hi ha que saluden i et diuen bon dia, et miren als ulls quan et parlen, et donen les gràcies i a vegades, fins i tot, et fan un obsequi «per les molèsties» —encara que només estiguessis fent la teva feina. Direu que sóc poc ambiciós, però moments així et rescabalen de tots els mals dies.
(I, de fons, propaganda subliminal de l’«altre blog»).
Apunts relacionats:
Tags: biblioteques, bombons, obsequis, usuaris
Abraçanenúfars….
L’altre? ara som l”altre’? com una amant “despechada”, tu…Cria abraçanenúfars… ej que…
Mi reino por una caja de bombones… nada, por aquí no se estira ni uno, ¿qué les das, Ferran?
Podías impartirnos unas clases de atención a usuarios majosmajos para obtener resultados similares…
s’agraeixen molt detallets així
I tant que s’agraeixen, Jesús! Ja he vist que tu has sigut “víctima” d’un intent de suborn
Pues no les doy nada, Grine. Unas clases? Pues no sé si sabría…
Cristina, que et veig de color verd-enveja :-p Doncs és clar que és “l’altre”, el primer és i serà sempre aquest! Quines coses tens…
Hi ha esperança…. Una llumeta al final del túnel… A algú li ha passat…
Aix…
Estaven bons?
Algun dia aconseguiré que m’ho agraeixin així…. De moment estic treballant de saludar i recordar el meu nom (no siguem massa ambiciosos de bones a primeres…)
Snif… què seria de nosaltres sense ells…
La llàstima és que són una gota enmig d’un oceà.
Per les tardes en les que no apareixen aquestes gotetes, nosaltres guardem una capsa de “Ferrero Rocher” darrera el taulell d’infantil. Us ho recomano!!
Estan bons, Anna, ben bons
Nosaltres també tenim provisió de xocolata i galetes, Sfer, gràcies a una companya llaminera.
detalls així s’agraeixn moltíssim, ara el que realment m’agrada del teu escriptori és el ninotet de Monstres SA
Aquest ninotet, amb uns barrufets, han estat una mena de “déus tutelars” durant molt de temps, deric. Encara ho són, però els vaig treure del peu del monitor perquè quan el moc, cauen.
uo! hauríes de veure la meva taula també!
Que també la tens feta un caos o què, Deric?