Sala de lectura, lxxxi: El llibre de l’estiu, de Tove Jansson

i tota la lenta malenconia de tants estius [p. 175]

Durant cent setanta-cinc pàgines he estat intentant trobar l’adjectiu que millor podria definir aquesta novel·la i just l’he trobat en aquesta frase: malenconia. I gairebé com si hagués fet un gran descobriment, he corregut a apuntar-la no fos cas que l’oblidés. Perquè malenconia és l’adjectiu que millor s’ajusta a aquesta novel·leta amb què l’escriptora finlandesa Tove Jansson, molt coneguda al nord d’Europa per les històries sobre els Mumins, ens explica la relació que s’estableix entre una nena, Sophia, i la seva àvia durant les vacances d’estiu en una illa de la costa de Finlàndia: l’aparent malenconia de l’evocació dels estius de la infantesa de l’autora, però també la malenconia d’aquells estius llargs i plens en què cada minut podia significar el començament d’un nou joc, una nova aventura, un nou descobriment.

Jocs, aventures i descobriments és el que comparteixen Sophia i la seva àvia: aquella des de la ingenuïtat de la criatura que descobreix el món i s’interroga sobre les coses que veu, l’àvia des del desencís i també la murrieria que s’adquireix amb els anys. Però, sobretot, comparteixen l’amor i la complicitat entre elles, que creen un món a part del pare omnipresent però gairebé inexistent.

Escrita en un estil molt evocador i amb una mínima continuïtat, es pot llegir tota seguida o saltant d’un capítol a un altre sense seguir l’ordre, ja que cada capítol pot llegir-se independentment, com si es tractés d’un conte.

Un pensament a “Sala de lectura, lxxxi: El llibre de l’estiu, de Tove Jansson

  1. gamoia

    Molt bona idea els enllaços a plataformes de compartir lectures i a biblioteques. Moltes gràcies! És una feinada però pot resultar molt útil.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *