Fidelització llibretera

Un instant abans de començar a escriure aquestes línies m’he adonat que la frase amb què volia començar l’entrada no només era d’allò més tòpica sinó que, a més, sonava a anunci de colònia dels que envaeixen ràdios i televisors quan s’apropa qualsevol data «assenyalada». La frase era «són els petits detalls els que marquen la diferència» i, ben mirat, no només sona a eslògan publicitari sinó que possiblement ho sigui i hagi romàs amagat als plecs més recòndits de la memòria per sortir a traïció justament ara. Tanmateix no em veig capaç d’intentar dir-ho d’una altra manera, així que quedeu-vos amb la idea i deixeu les paraules en un racó, que no facin gaire nosa.

La meva relació amb les llibreries és llarga, conseqüència no sé si de la meva afició a llegir o de la meva afició a comprar llibres. Des de la petita llibreria de barri on vaig comprar els primers llibres a les grans franquícies d’entreteniment, passant per llibreries mitjanes com La Central, Laie, Jaime’s (algunes d’aquestes han crescut tant darrerament que més aviat les hauríem d’incloure entre les «grans»), o especialitzades com Gigamesh. L’experiència a cadascuna és diferent, no es repeteix; cadascuna té la seva idiosincràsia, la seva —si em permeteu dir-ho així— personalitat. Algunes són càlides i t’hi trobes còmode, abraçat i acaronat, i deixes que els minuts s’escolin i que el brogit dels carrers resti part defora mentre et dediques a mirar llibres i més llibres; d’altres són fredes i comprar-hi es converteix en un tràmit que fas durar com menys temps millor. N’hi ha que t’esgoten de tant anar d’aquí allà sense que trobis el que cerques, i d’altres en què t’hi perds.

De mica en mica vas reduint el nombre d’establiments que visites fins a convertir-te en el més semblant a un client habitual de tres, quatre llibreries a tot estirar. Segons què vols, ja saps que has d’anar aquí i no allà. Però hi ha altres detalls que fan que un dia decideixis no tornar a aquella llibreria on tants de llibres has comprat: un retard en un encàrrec, la mala resposta d’un llibreter, la manca sistemàtica de llibres en la teva llengua, i d’altres.

D’aquestes, en podria explicar un munt. Com el dia en què en una llibreria de vell em van renyar per obrir un llibre si no l’havia de comprar: el llibre en qüestió, de tapa dura folrada de tela, no tenia impresos ni a la coberta ni al llom ni el títol ni l’autor! A una altra on comprava -comprava- habitualment, vaig deixar d’anar-hi després que triguessin gairebé un any en dir-me que un llibre que havia encarregat estava exhaurit: durant l’any l’havia reclamat quatre vegades. I el llibre no estava exhaurit: en una altra llibreria van trigar quinze dies a portar-me’l.

Però també podria explicar, i això és el que pretenia, el contrari: aquells fets que m’han portat a convertir-me en client fidel i assidu d’una llibreria determinada. Com ara canviar-me un llibre fora de termini; oferir-me la possibilitat de canviar-me un llibre on hi havia un segell inesperat; ajudar-me sempre que no he trobat un llibre, malgrat haver-hi passat cent cops per davant; acomplir els terminis dels encàrrecs, i tantes altres mostres que el client els importa.

Són només petits detalls, que potser em direu que és el que toca, però que no sempre es troben. I compten molt.

5 pensaments a “Fidelització llibretera

  1. gamoia

    “que el client els importa”
    Ho expliques molt bé, Ferran. Aquesta és la clau. I també a la biblioteca. Pensar en el client/usuari i en com ajudar-lo. Sobretot ara que la competència traspassa fronteres i entra dins la casa del client/usuari.

    Respon
  2. alba

    He arribat en aquest bloc posant “Paul Auster Trilogia de Nova York” al google i he fet cap a aquesta pàgina. La sorpresa ha estat meva quan m’han agradat moltes de les coses que hi he llegit.

    Aniré passant per aquí, m’agrada que encara quedi gent que li agradin i parli de llibres 😉

    salutacions d’una iniciada en això dels blocs…

    http://instantdetemps.blogspot.com

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    És un aspecte en la relació amb els usuaris que no sempre tenim en compte, gamoia, i que hauríem de vigilar més.

    Benvinguda, Alba, i gràcies pel comentari. I pel que fa al teu blog, ànim i endavant: veuràs com t’enganxa!

    Respon
  4. Ivan

    Jo era fidel a la llibreria Tartessos, al carrer Canuda de Barcelona, fins que la van tancar per obrir una altra botiga de roba moderna per adolescents.

    Ara, com que la casa ja és plena de llibres, ben just si comprem els llibres de Sant Jordi. Ens alimentem de biblioteques.

    Salutacions,
    Ivan.

    Respon
  5. Ferran - Un que passava

    Jo encara tinc lloc, Ivan, però tot sovint em plantejo si no seria millor deixar de comprar llibres i alimentar-me, també, de biblioteques (ho faig, però menys). De moment encara no he estat capaç de superar la fase de propietari de llibres.

    Gràcies pel comentari i benvingut.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *