Sala de lectura, lxxviii: The Blackwater Lightship, de Colm Tóibín

(Aquesta nota conté detalls que poden ser considerats spoiler)

Als llibres, sovint només els demano que en acabar-los em deixin alguna cosa: un regust amarg o un somriure beatífic, una sensació de dessassossec o una mica d’alegria. Massa sovint, però, l’únic que em deixen és la constatació d’haver llegit un llibre més. Aquest no és, tanmateix, el cas i és d’agrair, encara que el que me’n resti sigui un nus a la gola i aquell sentiment tan contradictori que acostumem a explicitar dient alguna cosa semblant a «que trist, que bonic».

Perquè cap història que tracti d’una malaltia és alegre si no hi ha al final una esperança, per petita que sigui, de guariment; i quan es parla de la sida, malauradament, aquesta esperança desapareix. Tot i això, no es pot dir que aquesta novel·la sigui un drama, perquè no recorre —o almenys no m’ho ha semblat— a la llàgrima fàcil ni a excitar la compassió del lector: els personatges que la protagonitzen exposen, expliquen la seva història de mica en mica, i de mica en mica els anem coneixent i comprenent els seus motius, les seves pors, les esperances que tenen. És més aviat una novel·la d’emocions intenses, algunes de les quals força punyents.

Tot comença amb Helen, que viu amb el seu marit Hugh i llurs fills Manus i Cathal, allunyada de la seva família, amb la qual no manté bona relació. Un dia apareix a casa seva un amic del seu germà Declan per avisar-la que el noi és a l’hospital i la vol veure. Declan té una petició: que Helen expliqui a llur mare i a llur àvia que està malalt, i que demani a aquesta que li deixi passar uns dies a la casa que té prop del mar. Tots aquests personatges, més un altre amic de Declan, acabaran junts a la casa de l’àvia vora al mar, i allí aquestes sis persones hauran d’enfrontar-se no només a la malaltia, a l’homosexualitat, a les diferències generacionals, sinó també als conflictes que van separar, en un moment donat, Helen de la resta de la família.

De fet, el pes del conflicte recau en les tres dones: Dora Devereux, l’àvia; Lily, la mare; i Helen, la filla, a través de les paraules de les quals es van revelant les complicades relacions entre els diferents membres de la família. Tampoc Declan en queda al marge, ja que també té alguns retrets amagats. Durant els dies que passen a casa de Dora, el sis personatges no deixaran de parlar, i mica en mica els anem coneixent una mica més. Sempre amb el rerefons angoixant de la malaltia.

El llibre:

  • Colm Tóibín. The Blackwater Lighsthip. Londres: Picador, 2000.273 p. ISBN 978-0-330-38986-0.

Enllaços relacionats:

Technorati Tags:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *