«Ah, pero, ¿las novelas gay no son porno?», de Regina ExLibris

Els que passeu habitualment per aquí ja us haureu adonat que l’autor d’aquest blog té el mal dels llibres i és incapaç de deixar que els llibres s’allunyin gaire de la seva vida. Per això avui se salta la regla no escrita —i de tant en tant violada— del descans bloguer dominical per recomanar-vos la lectura de la darrera entrada d’un dels blogs que ha descobert en els darrers mesos, Regina ExLibris,

una librera con delirios antropológicos aficionada a diseccionar los hábitos lectores de los españoles.

I per què avui i no un altre dia? Perquè sovint les etiquetes, tant en literatura com en qualsevol altre àmbit, fan més mal que bé i de tant en tant convé desfer malentesos i prejudicis. Com fa Regina ExLibris en aquesta entrada titulada «Ah, pero, ¿las novelas gay no son porno?».

Però no deixeu de fer una passejadeta pel seu blog, val la pena perdre una estona amb les seves anècdotes de llibretera.

4 pensaments a “«Ah, pero, ¿las novelas gay no son porno?», de Regina ExLibris

  1. esther

    Això dels llibres de temàtica gai/lèsbica amb etiqueta porno és ben curiós però cert. És com si els relacionessin per que en el fons la majoria dels hetero quan pensen en les relacions homo només pensen en sexe i perversions. Be a ser com alló de que quan expliques que tens una amiga que també es lesbiana, ja es pensen que inevitablement te’n vas al llit. No els passa pel cap que no sentis cap atracció física per aquella persona i noés sigui amistat.
    La primera novel.la que m’ha vingut al cap quan he entrat al blog de la Exlibris ha estat “Alexis” de M. Yourcenar i certament, no en té res de porno però si molt de sentiments, de interioritat, de sinceritat…
    Queda tanta feina per fer i tant de camí per recorrer…

    Respon
  2. La Dietrich

    Bon dia per parlar de literatura gai… penso en el discurs/manifest que es va llegir ahir a la Plaça Sant Jaume, sobre uns homes cremats de fa quatre segles, i se’m va caure l’ànima als peus… crec que som nosaltres mateixos els que provoquem idees confoses. Hem perdut una mica de discurs, crec jo. Tendim, uns i altres, a l’etiquetació excessiva…

    En tot cas, sobre si hi ha literatura gai o no, està clar que existeix i que els gais i lesbianes agraim que alguna vegada un home s’enamori d’un home i una dona d’una altra dona sense que suposi un daltabaix a ningú. Necessitem referents literaris on les històries siguin tan normals com qualsevol altra… pornogràfiques o no.

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    Jo tinc un problema amb determinades etiquetes, sobretot les que fan referència a les etiquetes “literàries”. Que sí, que poden anar molt bé per definir gèneres i subgèneres literaris, o per donar-los visibilitat, però com a lector sovint no he trobat en l’obra la justificació de l’etiqueta. Literatura gai, literatura de dones, literatura postcolonial, són etiquetes que poden ser molt útils als estudiosos, però també poden ser perjudicials. Però és cert també que necessitem referents clars, jo mateix no hauria llegit Carol, de la Patricia Highsmith, quan la vaig llegir si no m’haguessin dit que era una novel·la sobre dues dones lesbianes. I per què? Doncs perquè l’etiqueta de literatura de misteri o de suspens que acompanya el nom de Highsmith no m’atreia…

    El problema de les etiquetes és, crec, que quedi ben clar a què fan referència.

    Respon
  4. Jaume Julià

    Mania té la gent d´etiquetar-ho tot. Igual que amb la música…
    Per cert, jo de Patricia Highsmith en la vida he llegit res, sempre m´ha fet la sensació de ser un estil d´Agatha Cristhie o similar…
    Igual que Forsyth, només veure la portada ja em fugen les ganes d´endur-me´l a casa.
    Bon estiu tengui, senyor Ferran 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *