Cinquè aniversari

És a l’hora del començament que cal vigilar molt particularment que els equilibris siguin perfectes. Però no ho puc assegurar. Començo sense saber ben bé què és això dels blogs, sense estar segur de si li donaré continuïtat, sense saber ben bé què hi explicaré. Però ja hem començat, no? Burla, burlando, van los tres delante…

No sé perquè vaig acabar aquella primera entrada de fa cinc anys amb el vers del famós sonet de Lope de Vega; suposo que volia dir que com qui no volia la cosa ja havia escrit l’entrada que inaugurava el blog. I com qui no vol la cosa, ja han passat cinc anys; cinc anys d’escriure més o menys assíduament, amb més inspiració o menys, fins i tot amb més ganes unes vegades que altres. Cinc anys que m’han servit per aprendre «què és això dels blogs»; per deixar de parlar-hi d’uns temes i començar a parlar-hi d’altres; per descobrir nous blogs i per conèixer —personalment— els autors d’altres; per il·lusionar-me, per avorrir-me, per emprenyar-me, per divertir-me… I tot i haver estat a punt més d’un cop de deixar-ho córrer, he arribat fins aquí: a celebrar el cinquè aniversari del blog.

Però això no tindria cap sentit si a l’altra banda no hi hagués qui s’ho llegís; per això acabaré amb quatre paraules molt senzilles: moltes gràcies a tots.

31 pensaments a “Cinquè aniversari

  1. Grine

    Gracias a usted, Ferran, por hacernos partícipes de sus pensamientos y por seguir aquí después de tanto tiempo y dudas.

    Muchas felicidades por este primer lustro de Un que passava, celébrelo usted como se merece que cinco años no es cualquier cosa. Espero que podamos celebrarlo durante muchos años más :*

    Respon
  2. GeekTeca

    ¡Cinco años! ¡Uff, un lustro! Pues enhorabuena y siga encandilándonos con sus historias, nosotros no nos aburrimos de leerlas. Un abrazo y a seguir escribiendo.

    Respon
  3. Alba

    Oooooh felicitats!
    jo vaig descobrir aquest blog fa relativament poc (uns mesets, no sé quants) però l’he anat visitant bastant i m’agrada, així que per molts anys més^^
    un petóo!

    Respon
  4. Ferran - Un que passava

    Moltes gràcies a tots, per seguir passant per aquí i fer-ho notar de tant en tant. Sí, sí, em repeteixo, ja ho sé: però tants comentaris afalagadors m’han deixat sense paraules (Cristina, la meva neboda sí que em fa sentir iaio, i no el blog!).

    Grine, GeekTeca, vosotros dos merecéis respuesta aparte. Muchas gracias por seguir pasando por aquí 😉

    Respon
  5. Yur

    Sense pretensions d’originalitat i sempre agraïda, moltes gràcies per compartir les teves “passades” i petjades…

    ¡Felicitats per l’aniversari!

    Una lectora fidel

    Respon
  6. Ferran - Un que passava

    Gràcies a tots dos!

    (Palimp, siento no haber reaccionado ante la última convocatoria; espero que para la próxima pueda ir.)

    Que ningú no s’enfadi si a partir d’ara no responc: seré fora uns quants dies!

    Respon
  7. gamoia

    Moltes felicitats, Ferran! El teu bloc és un dels meus primers amors a la xarxa. I en penso seguir sent una fidel lectora mentre el mantinguis. Espero que per molts anys 🙂

    Respon
  8. valentitorra

    Jo segueixo el teu bloc des de fa un any. És a dir el segueixo des de que sé que hi ha blogs…

    …Així que FELICITATS i ja ens anirem llegint!

    Respon
  9. Ferran - Un que passava

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Perdoneu que hagi trigat una mica a respondre, però com veureu a la nota següent, he estat uns dies a Istanbul. I ara, tot i la davallada habitual dels estius, continuaré donant la llauna 😉

    Respon
  10. sfer

    Jo no és que arribi tard. És que jugo a ser la última en deixar els comentaris de felicitació “aniveraril”. Però últimament sempre hi ha algú que arriba més tard que jo!!

    Moltes felicitats i, com acostumo a dir també en aquestes ocasions, que sigui per moooolts anys més 🙂

    Respon

Respon a valentitorra Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *