El malson

Torna a aparèixer, amagat dins les pàgines de la novel·la. El petit Declan, ens conta la seva germana, té malsons: se sent petit i tot al seu voltant és gran, i té por. I el record torna. El record de nits d’angoixa davant d’un malson recurrent que un bon dia, tal com va aparèixer, desaparegué. Un gran tauler d’escacs ple de peons gegantins que anaven i venien, sempre a l’encalç d’una petita figura que corria corria corria sense poder-se’n allunyar. I sempre, corregués cap a on corregués, tres grans peons l’envoltaven i la petita figura, aterrida, començava a caure cap a la negror que envoltava el tauler d’escacs.

Mai no ho he tornat a somiar. Ara els malsons, quan n’hi ha, són d’una altra mena i els oblido de seguida. Aquell, company fidel de tantes nits, no l’he oblidat mai. I gran com sóc, encara em fa por que no torni…

6 pensaments a “El malson

  1. Deric

    Jo també recordo un malson de la infància que em va quedar gravat però ja no em fa por.
    Els que tinc ara sí que els recordo, em costa oblidar-los.

    Respon
  2. novesflors

    Uf, els malsons! No us ha passat mai despertar-vos d’un malson, tornar-vos a adormir, i continuar el malson en el punt on us havíeu quedat? I llavors ja no vols adormir-te, però tens son, molta son…
    Sort que no passa sovint.

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    No passa res, Jo Mateixa, tot va bé. Però llegia un capítol de The Blacwater Lightship que em va fer recordar aquell somni.

    Uf, no sé com seria el teu, Deric, però el meu era tan angoixant que no crec que l’oblidi.

    No recordo que m’hagi passat mai, novesflors, però no deu ser gens agradable.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *