Silenci, malgrat tot

El tecleig dels ordinadors. El zumzeig dels fluorescents. Les passes dels que caminen intentant no fer soroll. Les converses xiuxiuejades. Els fulls de paper que es van passant lentament. El repic dels bolígrafs dels que no saben estudiar sense jugar-hi. Una carpeta que cau. El grinyol d’una porta.

I malgrat tot, amb la biblioteca plena de gom a gom, tot és silenci.

6 pensaments a “Silenci, malgrat tot

  1. gamoia

    No puc dir pas el mateix. El nostre arquitecte es va encarregar que qualsevol soroll s’ampliés i viatgés de punta a punta de la biblioteca per a molèstia dels usuaris i martiri dels bibliotecaris.

    Respon
  2. Pere Lluís Albert

    Si voleu saber el que no és silencia, veniu a treballar pels voltants de la Plaça Lesseps… tenim un excelent assortit d’agradables sorolls d’escavadores, camions i cotxes pitant per que estan fins els collons de fer cua.

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    Precisament per això, perquè em va sorprendre tan silenci, vaig escriure el post. Habitualment, entre l’escala de fusta que déu n’hi do, usuaris amagats entre els prestatges parlant pel mòbil, cops de porta i altres, el soroll és considerable.

    Respon
  4. Tània

    Parlant de silenci…A veure si em podeu ajudar…Com puc fer per “educar” als pares que venen amb els fills a la biblio creient que acaben d’entrar a un xikipark? Com puc fer perquè agafin l’hàbit de parlar xiuxiuejant o fer silenci de manera sútil, educada i alhora clara, sense tornar-me boja??

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *