Sala de lectura, lxxiv: Festín de cuervos, de George R. R. Martin

Dies de feina i, sobretot, de lectura. De relectura, més ben dit: relectura delerosa i apressada dels tres primers lliurament de la saga de «Canción de Hielo y Fuego», de George R. R. Martin, escriptor nord-americà autor de nombroses novel·les de fantasia i de ciència-ficció i, a més, guionista: recordeu La bella i la bèstia, una sèrie que van fer fa anys a TV3, als migdies? Els guions d’alguns dels capítols de la sèrie els va escriure ell.

«Canción de Hielo y Fuego» pertany al gènere fantàstic, fins i tot té els seus dracs i la seva dosi de màgia; però difícilment l’inclouríem en aquell subgènere del fantàstic que se sol titllar de «dragonada». És més aviat una fantasia medievalitzant, que ens transporta a unes terres llunyanes farcides de cavallers, torneigs, dames, cavallers, bard, reis i reines ambiciosos, virreis encara més ambiciosos, amb un passat llegendari poblat de dracs i una dinastia caiguda, els Targaryen, el tron dels quals tothom cobeja.

Fins ara s’han publicat quatre volums dels set previstos, cap d’ells de menys de set-centes pàgines, i està a punt de sortir el cinquè. Malgrat l’extensió de cada volum, no es fan gens avorrits: Martin recorre al punt de vista subjectiu de diversos personatges per anar construint una panoràmica tan àmplia com li permet aquest recurs del món on transcorre l’acció i dels fets que hi esdevenen; accions i fets que es descriuen en un estil àgil, gairebé vertiginós. Cada capítol acaba, a més, amb escenes que funcionen com cliffhanger i generen el suspens necessari per atrapar el lector.

Els quatre volums publicats fins ara són Juego de tronos, Choque de reyes, Tormenta de espadas y Festín de cuervos, i està previst que aparegui el cinquè, en anglès, ben aviat (A dance with dragons). De la saga, només s’ha traduït al català el primer volum, amb el títol La mà del Rei. I hi ha edicions en rústica, de butxaca i en tapa dura amb il·lustracions.

El quart volum va sortir a finals de l’any passat, però no el vaig llegir immediatament: vaig preferir rellegir primer la resta de la saga per tornar-me a situar en el laberint de llocs i noms que apareixen a la novel·la. Ho vaig fer amb la recança que no se’m fes pesat tornar a llegir les novel·les, però la recança va desaparèixer de seguida que vaig retrobar els personatges i vaig descobrir que familiars m’eren. Una de les virtuts del retrat dels personatges és que no són personatges plans i tots, en major o menor mesura, evolucionen i ens sorprenen.

És difícil parlar d’aquestes novel·les, ja que qualsvol detall de la trama pot esdevenir un spoiler i espatllar-ne la lectura. Fins i tot intentar resumir els arguments de cada llibre es converteix en un exercici perillós i no ho intentaré: a qui no li faci por saber-ho per endavant, als enllaços que he posat hi ha prou informació perqè se’n faci una idea. Jo ho deixaré aquí, dient encara, per acabar, que he tornat a gaudir com la primera vegada que vaig llegir les tres primeres novel·les i que la quarta no m’ha decebut gens.

Els llibres:

  • George R. R. Martin. Juego de tronos. Tr. Cristina Macía. 1a reimpr. Barcelona: Gigamesh, 2004. 798 p. ISBN 84-932250-4-5.
  • —. Choque de reyes. Tr. Cristina Macía. 2a reimpr. Barcelona: Gigamesh, 2005. 992 p. ISBN 84-932702-2-9.
  • —. Tormenta de espadas. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2005. 622, 604 p. ISBN 84-96208-08-7 (obra completa).
  • —. Festín de cuervos. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2007. 863 p. ISBN 978-84-6208-59-9.

7 pensaments a “Sala de lectura, lxxiv: Festín de cuervos, de George R. R. Martin

  1. Ferran - Un que passava

    Deric, crec que si t’agrada el gènere fantàstic sense excessos d’elfs, gnoms, goblins, orcs, etc., aquesta saga et podria agradar.

    En Martin a la seva pàgina web diu que quan surti, actualitzarà les notícies. Mentrestant haurem d’esperar…

    Respon
  2. Anna

    Gran saga, tot i que em vaig quedar en pausa a la meitat del tercer volum, en un moment que semblava que no se salvaria ni l’apuntador i amb uns salts de personatge a personatge que a mi no m’atrapaven gaire… Però m’hi vull tornar a posar, quan pugui córrer el risc d’enganxar-me a “totxos” com aquests.

    Respon

Respon a Ferran - Un que passava Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *