Sant Jordi (punt i final)

Passada la ressaca de Sant Jordi cal tornar a la normalitat. Només és un dia, però renoi quin enrenou! No es pot negar que, amb tots els malgrats i els peròs que vulgueu posar-li, és una gran festa: qui vol que sigui festiu, si com a festa és un èxit tal com es fa ara?

Malgrat tot, les crítiques són comprensibles. Potser s’hauria de rebatejar la festa com el «Dia del Màrqueting Llibreter», perquè és evident que els triomfadors d’aquest dia són els escriptors que tenen al darrere una potent màquina publicitària.

No tenia intenció de parlar més de Sant Jordi, però aquests dies em ressonaven a les orelles les paraules sentides i llegides aquí i allà que posen en dubte la viabilitat de la festa, i les paraules que vaig llegir a l’Avui de dijous criticant aquesta dèria sembla que tan nostra, de trobar sempre un però a qualsevol cosa, i més si té èxit (Salvador Cot, «Quan convé matem aranyes», Avui [24 abril 2008], p. 4). I hi pensava sobretot per la reacció d’una bibliotecària argentina que he conegut aquest cap de setmana, que estava meravellada per la manera com celebrem el dia de Sant Jordi, amb una festa centrada, sobretot, en el llibre i que és capaç de moure tanta gent.

És un negoci? No més que altres «dies de» que celebrem o intenten que celebrem la resta de l’any i això no canviarà perquè donem un altre significat a la celebració. Potser no es llegiran tots els llibres que s’hauran venut aquest dia, o potser sí; això no depèn del Dia del Llibre. En tot cas, hi ha almenys un dia a l’any en què molta gent pensa a comprar un llibre per regalar i potser hi haurà qui se sentirà obligat a llegir el llibre que li han regalat i s’aficionarà a la lectura.

I ara podeu dir-me que sóc un il·lús, si voleu; ja sabeu on fer-ho.

8 pensaments a “Sant Jordi (punt i final)

  1. Grine

    Pues yo tengo una envidia enorme de cómo celebran ustedes este día, ojalá esta tradición se contagiara al resto de comunidades. Me parece muchísimo más útil que el (muchísimo más celebrado por todas partes) día de San Valentín (más conocido como San Corte Inglés) y un incentivo a la lectura.

    Respon
  2. pere

    Deixant de banda el negoci -a qui fa mal aquest negoci?-, Sant Jordi és la festa cívica més important del país i més cosensuada, excepte, curiosament, per alguns dels que estan en el negoci, o assimilats.
    Ara només falta que per la mare de Déu de Montserrat ens inventem una altra festa. A veure si aconseguim que patró i patrona tinguin paritat. On s’ha vist aquesta discriminació masclista!

    Respon
  3. valentitorra

    A mi m’agrada molt el dia de Sant Jordi. Sí, ja sé que… Però el dia del llibre no vol pas dir el dia de la literatura. Ja sé que tendim a la mediocritat, però… és una festa que m’agrada i és una festa “diferent”!

    Em falten vint planes per acabar “la dona justa”. Que bo!

    Ja en parlarem!

    V.

    Respon
  4. gamoia

    Jo també estic amb tu. Em fa una il·lusió especial veure una festa tan gran amb el llibre com a protagonista. Sembla mentida que això es pugui produir. Ben cert que la companyia de les roses i l’inici del bon temps col·laboren a fer el conjunt més acceptable popularment.

    Respon
  5. Ferran

    És evident, com molt bé dius, que els “triomfadors” del dia del llibre són els escriptors que tenen darrera una potent màquina publicitaria. Però, que vols? Això no és culpa del Dia del Llibre, és com està muntat el tinglado. Si més no, cal reconèixer que si no fos per aquest dia, molts autors gairebé desconeguts no tindrien la més mínima posibilitat d’un contacte amb el públic. Jo vaig estar a la presentació d’un llibre en la que erem una dotzena de persones i totes, menys dues, ens coneixiem. Qui hagués promocionat un acte com aquest fora de Sant Jordi?

    Respon
  6. Geekteca

    Siempre que se celebra alguna actividad hay algún tipo de patrocinador moviendo los hilos, miremos, por ejemplo, las Olimpiadas, una exposición en un museo o el coleccionable de un diario.
    Como dice Ferran si conseguimos que la persona a la que le regalamos el libro se lo lea y posteriormente se aficione a la lectura habríamos conseguido uno de los objetivos de la fiesta y es que esa persona que consideraba que un libro podría servir para calzar una mesa se habitúe a leer 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *