Els misteris dels llibres

Fa uns mesos em sorprenia davant la casualitat que, en poc temps, dos llibres que havien pertangut a una mateixa persona haguessin acabat a les meves mans per camins ben diferents. Ahir la sorpresa fou diferent i com que no conec com funciona la distribució de llibres, la sorpresa s’ha convertit en un misteri tot i tenir una explicació al fet.

La setmana passada vaig anar a la que s’ha convertit en la meva llibreria de capçalera —i no perquè tingui una relació especial amb els llibreters, als quals només m’adreço quan no trobo el llibre que busco, sinó perquè queda a prop de casa i, sí, també i sobretot, perquè m’agrada— i com acostuma a ser habitual, en lloc de sortir-ne només amb el llibre que havia anat a comprar, en vaig sortir amb uns quants títols més. Entre ells, el Diari de l’Anna Frank, llibre que mai no he llegit ni mai no m’han fet llegir, però que fa temps que m’encurioseix. I com acostuma a ser habitual, només li vaig fer un cop d’ull i a casa, fins a la tarda, no me’l vaig tornar a mirar. I què hi vaig trobar? Això:

Anna Frank. Diari. De Bolsillo, 2006

La veritat és que, a part d’aquest detall, el llibre és completament nou. Però em va picar la curiositat i en un moment em vaig plantar a la llibreria, amb un sentiment de vergonya com si estigués fent alguna cosa dolenta, per preguntar com podia haver acabat als prestatges de la llibreria un llibre marcat. Coses de la distribució, sembla: un llibre que s’ha retornat i que s’ha tornat a enviar a una llibreria… Resposta que més que esvair el misteri, encara el fa més obscur. Perquè, com podia acabar un llibre en català a la biblioteca d’un institut gallec? I com el van segellar abans de comprovar si els interessava o no? I com van tornar a distribuir com a nou un llibre que, de fet, ja no ho era?

Misteris. Els llibres en van plens, encara que no siguin llibres de misteri. D’aquí, suposo, el plaer d’obrir-los i descobrir què ens amaguen.

10 pensaments a “Els misteris dels llibres

  1. Cristina

    Entenc doncs que la llibreria no era de segona mà…Bé, a mi algun cop m’han deixat llibres a examen, jo els deixo als usuaris finals perquè hi facin un cop d’ull. Normalment els tinc sota estreta vigilància, però algun cop se m’escapa i me’ls guixen. Aquests, evidentment, me’ls quedo, tant si volen els usuaris com si no. Però i si algun llibre no veig que me l’han manipulat, i jo el torno a la llibreria com si res? és possible que els llibreters, amb tota la confiança en mi, el distribueixi com a nou…Vés a saber si ja ha passat algun cop 🙂
    Però un cop posat el segell no entenc que el tornin, la veritat…no se m’acudiria mai…

    Respon
  2. Alicia

    Muy curioso esto que le pasó. También pudo ser que la biblioteca expurgara varios libros y los vendiera a una librería de viejo o que regalara ejemplares repetidos entre sus usuarios. Siempre que puedo, prefiero comprar libros de segunda mano. Nunca sabes la historia que ese libro, su materialidad, puede contener. Una grata sorpresa me esperó en el interior de uno de ellos; una fotografía de un grupo de personas festejando algún encuentro y una tarjeta de visita. Lo guardé durante algún tiempo hasta que me decidí a contactar. Nos reunimos y la conversación que mantuvimos fue interesantísima. Guardo un grato recuerdo.
    Me ha encantado su blog! (Espero perdone le escriba en castellano, su preciosa lengua la leo pero no sería capaz de escribirla)

    Un saludo

    Respon
  3. Vigo

    Vaya, vaya… así que eso es lo que pasa con los libros de la biblioteca que no se devuelven. Aunque este es un caso digno de Poirot, libro sin usar con el sello de la biblioteca de un instituto gallego.
    De todas maneras buena elección. Lo leí cuando debía tener unos diecinueve años y me emocionó (aunque vete a saber si lo hubiese leido por primera vez pasado los treinta).
    Respecto a lo que comentas al principio, me ha hecho acordarme de una película que vi hace relativamente poco, Carta de amor del director japonés Shunji Iwai. En la película hay un chico que se dedica a coger cada semana montones de libros de la biblioteca que no ha cogido casi nunca nadie (la gran mayoría), sólo para dejar constancia de su nombre en cada uno de los libros.
    Pasan los años, y un día una jovencita pronuncia ese nombre frente a las jóvenes bibliotecarias, y todas ellas se descojonan, porque para ellas se ha convertido en un juego descubrir los libros que en su día cogió aquel chico.

    París es una preciosidad!! Espero que lo hayas disfrutado.
    Saludos

    Respon
  4. Ferran - Un que passava

    No, Cristina, no era de segona mà, la llibreria. Si ho hagués estat, no m’hauria sorprès trobar-hi un segell (m’hauria sorprès trobar-hi el nom de la meva bibliotecària fantasma, recordes?) :-p

    Coses que passen, Ferran. Jo els marco i els subratllo, a vegades, però sempre amb llapis. Idolatro els llibres, però no tant 😉

    Bienvenida, Alicia. En este blog puede expresarse en la lengua que quiera y sin pedir disculpas. El libro no era de segunda mano, por eso me sorprendió tanto encontrar el sello. He comprado alguna vez libros de segunda mano, y las sorpresas han sido motivo de otras entradas en el blog.

    Me llevé una buena sorpresa, Vigo. París me ha gustado mucho, espero no tardar demasiado en volver.

    Els llibreters segur que en podríeu explicar unes quantes de ben interessants i sorprenents, L’Espolsada.

    Respon
  5. Francesc

    “Els misteris dels llibres son incommensurables, com els camins de l’editor.”
    Darrera de cada llibre hi ha moltes històries. Per exemple L’Abadia de Montserrat va editar un llibre i abans de sortir al mercat ja s’havia exhaurit tota l’edició s’havia venut tota dins del magatzem. Es va perdre tota l’edició dins el magatzem per error en un numero d’identificació a l’ordinador fins que al cap d’un temps un treballador va trobar tota l’edició.
    A la meva biblioteca tinc tot de llibres que diverses biblioteques publiques han suïcidat (mai entendre el motiu que esgrimeixen els bibliotecaris) i els he salvat de ser destruïts. Si algú ressegueix la meva col•lecció pot arribar a pensar-se que els he “fidulat” i me’ls he fet meus. Erroni però que podria ser plausible.
    També tinc algun llibre comprat a la llibreria i que l’editorial havia donat a un consultor. Clar que el preu del llibre era molt més barat.

    Respon
  6. Ferran

    La cosa més curiosa que mai he trobat en un llibre vell ha estat aquest dibuix, fet a la primera pàgina d’una primera edició de L’Illa de la Calma de Santiago Rusiñol:
    http://maxaue.files.wordpress.com/2008/03/rusinol-p.jpg

    Jo estic convençut que ha de ser obra del mateix autor, encara que no està signada. El llibre està enquadernat luxosament, o sigui que algun dels seus propietaris anteriors el va portar a un enquadernador perquè el llibre original era de coberta toba.

    Respon
  7. Ferran - Un que passava

    Caram, Francesc, aquesta sí que és bona. Quant als motius dels bibliotecaris, n’hi ha t’ho asseguro, per desfer-se d’un llibre. No totes les biblioteques tenen la missió de preservar i els edificis de les biblioteques no acostumen a créixer, de manera que tard o d’hora arriba el moment de decidir què es queda a la biblioteca i què no.

    Ostres, Ferran! Això sí que devia ser una sorpresa.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *