Les espigadores

Acabats d’arribar a París els turistes passegen pel Cours La Reine en direcció a Trocadero, contemplant embadalits tot el que els envolta: l’ampla avinguda arbrada a una banda, el riu a l’altra, la Tour Eiffel al fons. El dia és gris i fred i poca gent passeja a aquella hora per allà, excepte quatre turistes i algun parisenc. I ella. De seguida la reconec, fa la mateixa fila que les preteses turistes que dins del metro de Barcelona fan l’agost a costa de les pertinences dels turistes de debò. Aquesta va sola i camina a poc a poc, com si passegés; de sobte mira a terra i s’atura, s’ajup i en recull alguna cosa. I com si una molla amagada dins el cos l’hagués empès, la tenim a tocar en un segon, ensenyant-nos un anell daurat, massa gros per als seus dits, mentre en un anglès rudimentari ens diu que és d’or, i insisteix a ensenyar-nos la marca que hi ha a l’interior. «El contrast, el contrast, no veieu el contrast?» sembla voler dir, «és autèntic i estava al mig del carrer». Mig morts de riure, passada la sorpresa inicial, li diem que és una dona afortunada i seguim caminant. Sembla que no li ha sortit bé, per la cara que fa mentre mira com ens allunyem.

Una mica més avall, abans d’arribar a la passarelle Debilly, en veiem una altra. Només es diferencia de la primera pel color de l’anorak. «Quant de temps creus que trigarà a trobar un anell?», ens preguntem; i abans no hem respost, s’ajup, recull alguna cosa de terra i es llança sobre una turista, una jubilada segurament, que en fuig esperitada. Seguim caminant, sense perdre-la de vista: avança cap a la passarel·la Debilly, travessa fins la meitat, es recolza a la barana com qui mira el paisatge, i passats uns segons, torna a ajupir-se i ensenya alguna cosa a un turista que feia fotografies des del pont. Ara ja no podem aguantar el riure i fem broma sobre la riquesa de París, on la gent perd grossos anells d’or pels bulevards, i sobre les trobadores d’anells, tan afortunades i oportunes elles.

Hi torno a pensar més tard, al Musée d’Orsay, davant del quadre de Jean-François Millet:

2 pensaments a “Les espigadores

  1. sfer

    Com que això és una Divagació, em permeto divagar jo també i recomanar-te, si no l’has vista, “Los espigadores y la espigadora”, d’Agnès Varda.

    Segur que volta per internet; i si no, hi ha vàries biblioteques públiques barcelonines que disposen de còpies en DVD 🙂

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    Gràcies per la divagació, Sfer, i per la recomanació. La buscaré, però no per Internet: he de treure la pols al carnet de les biblioteques. 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *