Rosa Leveroni, flâneuse

41. París, [12 de desembre de 1952]

Amic Palau: sóc aquí des d’ahir a la tarda, a les sis. Jo mateixa deixaré aquesta lletra a casa seva, tot flanant. Tinc moltes ganes de veure’l: si és que ja ha arribat, vol telefonar-me o passar-me a veure demà, a quarts de deu del matí, o qualsevol matí a aquesta hora?

Desitjo que li hagi provat molt la muntanya.

Fins aviat, ja!…

Rosa

La negreta és meva. I en nota a la carta:

Del francès flâner.

Rosa Leveroni a París: flâneuse.

A l’Epistolari Rosa Leveroni – Josep Palau i Fabre 1940-1975 (Barcelona: Publiacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), p.97-98.

4 pensaments a “Rosa Leveroni, flâneuse

  1. Ferran - Un que passava

    Li dono voltes, Tina. Encara no m’he posat ni amb la poesia ni amb els contes… però tot arribarà.

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    He de reconèixer que no he estat mai un lector habitual de poesia, La Dietrich, però cada dia que passa en tinc més ganes. Aviat començaré amb la Leveroni; després, qui sap…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *