La Setmana i els llibres

En Xavier Caballé qualificava de fiasco la Setmana del Llibre en Català després de la visita que hi va fer («El fiasco de la Setmana del Llibre en català»); jo no diria tant, però sí que és veritat que la Setmana necessita un bon canvi de cara i, sobretot, una organització més clara, més intuïtiva, ja que com va observar en Pere a SaragatonaAproximació del primer dia»), es fa una mica difícil copsar l’ordre en què estan distribuïts els llibres. I això que és tan bàsic com una secció de narrativa en català, una altra de teatre, una altra de poesia, i seccions per a les narratives traduïdes d’altres llengües (francès, italià, portuguès, anglès, no recordo si alemany i «altres llengües») i seccions temàtiques per tot el que no és literatura: cuina, ecologia, assaig literari, biografies, història… Però la sensació que en resulta és de confusió i necessites uns minuts, quan entres, per saber cap a on tirar —una mica més de retolació i una lletra de mida més gran a la retolació que hi ha ajudaria força, de debò. La ubicació d’enguany potser no és tan cèntrica, però sí més agradable, ni que sigui pel passeig que es pot fer tot anant-hi; tanmateix, estaria bé que s’establís un lloc definitiu, com passa amb la fira del llibre antic i d’ocasió al passeig de Gràcia, o la dels brocanters a la Diagonal.

Però el més important d’un esdeveniment d’aquestes característiques és el fons, més que no pas la forma, i aquí és on crec que el paper de la Setmana necessita afinar-se una mica: si és una mostra de llibre en català, no hi hauria d’haver tot (o el màxim) que s’ha editat en català? Està bé que hi hagi fons que no és de plena actualitat i que costa d’aconseguir, o que ni tan sols recordes que es va editar (com diu el Llibreter a «Setmana del Llibre en català»), però també hi hauria d’haver les últimes novetats. I no sempre és així: d’alguns autors ho trobes pràcticament tot, d’altres alguna cosa, i encara d’altres dels quals no en trobes pràcticament res, no nou ni vell. I potser caldria augmentar una mica la presència de les altres literatures en català, tal vegada dedicant-los espais propis que els donin més visibilitat.

De tota manera, és bo que es faci la Setmana. Ni que sigui perquè els malalts de literatura que no podem passar per davant d’una llibreria sense treure-hi el nas per veure què hi ha puguem dedicar-nos al nostre vici preferit: remenar llibres a la recerca de qui sap quina lectura, recomanada, perduda, oblidada, desconeguda o, simplement, que ens cridi l’atenció per una coberta llampant. Jo hi he anat i he firat: un llibre recomanat, un que no sabia que s’havia traduït al català, un de coberta llampant, un de desconegut i un d’una escriptora de qui he llegit algun llibre.

I fins l’any vinent…

4 pensaments a “La Setmana i els llibres

  1. Retroenllaç: S’acaben les Setmanes « Diari de camp

  2. Retroenllaç: S’acaba la Setmana « Diari de camp

  3. Jesús M. Tibau

    Totes les activitats que es puguin fer són benvingudes. La Setmana està molt bé perqupe hi pots trobar llibres que ja no es veuen a les llibreries, però potser no estaria malament deixar entrada també a les novetats. El dia que jo hi vaig anar a signar, un parell de persones em van preguntar pel meu darrer llibre, que no van poder comprar perquè no es trobava disponible a la carpa de la Setmana.

    Respon
  4. Ferran - Un que passava

    Com et deia a l’altra entrada sobre la Setmana del Llibre, a mi també em va sorprendre l’absència de novetats, Jesús, sobretot tenint en compte que no és una fira de llibre antic i d’ocasió. Tanmateix, possiblement m’hauria dedicat més a cercar llibres que ja no es troben a les llibreries.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *