Sala de lectura, lxx: Soldados de cerca de un tal Salamina, d’Eduardo Fernández

Eduardo Fernández. Soldados de cerca de un tal Salamina. Barcelona: Comanegra, 2008.No recordo haver comès gaire barbaritats quan he anat a comprar un llibre, i això que tinc una memòria que sol anar a la seva i barreja autors i títols segons com té el dia. Afortunadament, no recordo haver dit mai en veu alta les curioses combinacions que l’oblit em proporciona, tot i que en alguna ocasió m’he passat una bona estona buscant un títol al prestatge de l’autor que no tocava… o alguna òpera: el dia que decideixes que Mozart va escriure Il barbiere di Siviglia és millor que no surtis de casa i menys per compar una gravació d’aquesta òpera. Suposo que això, a més de l’entrada que va escriure El Llibreter (que és l’autor de l’epíleg del llibre, tot s’ha de dir), és el que em va convèncer de llegir el llibre: Soldados de cerca de un tal Salamina. Grandezas y miserias en la galaxia librería, d’Eduardo Fernández.

Soldados de cerca és bàsicament un recull d’anècdotes sobre la feina dels llibreters. Consta de dues parts i un epíleg. La primera part tracta de la feina de llibreter i dels actors que hi intervenen —llibreter, caixeres, dependents, encarregats de magatzem, repartidors, comercials, etc.— escrita amb molt sentit de l’humor i una considerable dosi d’ironia. La segona consta bàsicament de les equivocacions que cometen els compradors a l’hora de demanar un llibre (el títol del llibre n’és un exemple), comentades breument pel llibreter. És una lectura lleugera i entretinguda, que no pretén ser un text científic o rigorós, sinó aconseguir un somriure en el lector o, fins i tot, una riallada (en paraules de l’autor mateix).

Quant a mi, l’interès principal del llibre rau en el fet que la feina de llibreter i la de bibliotecari, malgrat tenir diferències importants (l’objectiu mateix d’una tasca i altra és diferent), tenen força punts en comú, relacionats amb el llibre i el lector, sobretot. Moltes de les anècdotes que explica Eduardo Fernández podrien haver passat en una biblioteca —i, de fet, hi passen: les confusions sobre autors i títols sovintegen, així com preguntes que molt sovint et porten a pensar si el lector sap on és realment. Hi ha fins i tot alguns fragments del text en què canviant només una paraula semblaria que els hagués escrit un bibliotecari. Per exemple, el paràgraf amb què comença el llibre:

Imaginemos un recinto mágico: un lugar donde impera el silencio, el recogimiento y los murmullos. Imaginemos paredes adornadas con toneladas de silencioso papel en cuyo interior habitan los más profundos secretos del conocimiento y el saber: la Librería [la Biblioteca]. Imaginemos, triste y sorpredentemente, que los profesionales que cuidan de ellos y los visitantes que desean acceder a tan codiciados objetos, con frecuencia, poco o nada comparten con el conocimiento que si extraordinario contenido alberga. [p. 15]

I és el mateix autor que emparenta llibreters i bibliotecaris: las librerías no son bibliotecas, aunque estas sean una de sus raíces, diu a la pàgina 16, i més endavant insisteix:

El librero puede parecer un ser extraño. Un personaje inclasificable que mutó en las bibliotecas en eras pasadas para reptar hasta la calle y convertirse hoy en día en una pieza más del engranaje del mercado. [p. 27]

No sense caure en alguns tòpics, malgrat tot:

Seguramente el sueño virtual de librero es poder llevar la seccion a su gusto, sin tener que atender constantemente a los clientes. En eso todavía arrastra los viejos genes de su antepasado, el bibliotecario. [p. 27]

És, com deia més amunt, una lectura entrentiguda, que almenys a mi m’ha fet somriure sovint i riure més d’una vegada, amb la qual cosa crec que l’autor ha aconseguit una de les finalitats del llibre:

La mejor noticia sería saber que han pasado ustedes un buen rato. Nos conformaríamos con que durante la lectura hayan esbozado alguna sonrisa, y si fue una carcajada, estarán colmados nuestros anhelos. De eso se trataba, no piense que de más. [p. 161]

I no vull acabar sense esmentar l’epíleg d’El Llibreter, que tanca el llibre arrodonint la reflexió inicial sobre la feina de llibreter, una feina amb molt de vocació i que requereix grans dosis de paciència (si fa no fa, com la feina de bibliotecari), i de la qual n’està força satisfet (com es pot deduir també de la lectura del seu blog).

La Sfer també l’ha llegit: «Grandezas y miserias».

El llibre:

  • Eduardo Fernández. Soldados de cerca de un tal Salamina : Grandezas y miserias en la galaxia librería. Epílogo de El Llibreter. Barcelona: Comanegra, 2008. 171 p. ISBN 978-84-935566-5-5.

4 pensaments a “Sala de lectura, lxx: Soldados de cerca de un tal Salamina, d’Eduardo Fernández

  1. L'Espolsada

    Jo m’he fet un tip de riure, m’hi he sentit identificada amb la dosi d’ironia sobre el món de les llibreries i també acompanyada perquè he vist que comparteixo neguits i angoixes.
    Per a mi ha estat una bona píndola d’humor.

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    A mi m’ha passat el mateix, L’Espolsada, i això que no treballo en una llibreria.

    Es una lectura entretenida, peke, de aquellas que terminas en una tarde.

    Respon
  3. Retroenllaç: Per la galàxia llibreria « Per a lectura i decoració

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *