Sala de lectura, lxvii: The Bookaholic’s Guide to Book Blogs, de Rebecca Gillieron i Catheryn Kilgarriff

Gillieron & Kilgarriff. The Bookaholics’ Guide to Book Blogs. Marion Boyars Publ., 2007.Els companys de la Biblioteca de Lletres escriuen des de fa poc més d’un any un blog molt interessant per a tots aquells que s’interessin (ens interessem) pel món de la llengua i la literatura: el Bloc de Lletres. Al blog no només hi publiquen entrades sobre els recursos (per exemple els recursos electrònics), els serveis i les activitats de la biblioteca, sinó també ressenyes de llibres, breus entrevistes amb els usuaris de la biblioteca i reculls de recursos accessibles via Internet (per a l’aprenentatge de llengües, portals especialitzats, bases de dades), i altres informacions relacionades amb el món de les lletres i de la biblioteca. No és pas l’únic blog de les biblioteques del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, però: després del de Lletres començaren a publicar-se el Bloc de Dret, el Bloc de Farmàcia i el Bloc de Bellvitge (sobre ciències de la salut).

No és, però, d’aquests blogs que volia parlar. Aquesta petita introducció era la versió llarga del que podria haver resumit així: «fa dies, els companys del Bloc de Lletres recomanaren un llibre, em va cridar l’atenció i me l’he llegit». El llibre en qüestió és The Bookaholics’ Guide to Book Blogs, de Rebecca Gillieron i Catheryn Kilgarriff, una guia sobre blogs que parlen de llibres i literatura. No crec que calgui especificar quines raons m’impulsaren a llegir el llibre, ja que em semblen prou òbvies.

«Una guia sobre blogs que parlen de llibres i literatura» és una frase que resumeix i simplifica massa el contingut del llibre. Les seves autores provenen del món de l’edició; totes dues treballen a l’editorial Marion Boyars de Londres, fundada per la mare de Kilgarrif, que la dirigeix des que Boyars va morir. En els darrers anys, el desenvolupament de la xarxa d’Internet ha provocat canvis importants en la indústria del llibre. L’aparició i el desenvolupament de la blogosfera, estretament lligada al desenvolupament d’Internet i de noves eines de gestió del coneixement i de la informació, ha fet que moltes persones s’hagin llançat a publicar les seves idees i impressions sobre qualsevol tema, gairebé sempre sense filtres ni censura, i entre aquests temes hi ocupa un lloc important el món dels llibres i la literatura. Fins ara, argumenten les autores, els editors vivien isolats dels lectors: ara, gràcies als blogs, els editors poden saber com es reben els llibres que publiquen, què pensen els bloguers dels llibres, del món editorial, etc. I aquest és el motiu que les ha portat a endinsar-se en el món dels blogs que parlen de llibres i de literatura; aquest i saber de primera mà quina mena de persones escriuen sobre aquest tema als seus blogs i perquè ho fan. La primera gran conclusió que extreuen d’aquesta revisió de blogs temàtics i que presenten ja a la introducció és que aquests bloguers escriuen sobre

the world of books, authors and publishers because they love books and want to spread the word that they have found a great book. […] All these people have a deep love of —if not obsession with— books, which is where the bookaholics of the title of this book came from. [p. 12-16]

A part de la introducció, el llibre consta de dotze capítols escrits per una o altra de les autores, o a dues mans en algun cas, sobre els diversos tipus de bloguers que parlen de llibres que han revisat per a l’elaboració del llibre i ofereixen breus caracteritzacions de cadascun d’aquests grups, sovint recorrent a les paraules dels bloguers mateixos. Així els dos primers capítols («Jumping on the Bandwagon» i «Alter egos or inflated egos? Why do people blog?») estan dedicats a les persones que escriuen sobre llibres i que no formen part de cap grup (podríem anomenar-los bloguers individuals?) i als motius pels quals hi ha persones que es llancen a l’aventura d’escriure un blog. Persones a les quals només mou l’amor pels llibres i la literatura, sense afany de lucre, que només volen compartir amb qui sigui que els llegeixi impressions sobre els llibres que han llegit.

Why do people blog about books? Because they want people to enjoy the same literature that they enjoy. Because they want to talk about this literature that they enjoy. Because they want this literature to receive the atention it deserves, and the mainstraim publishing world may not be giving it due credit. […] At the risk of making sweeping generalisations, it seems fair to say that altruism is the name of the game here. [p. 30]

A continuació vénen una sèrie de capítols dedicats a diferents tipus de bloguers classificats per la seva pertinença a determinats grups i que tindrien motius altres que el mer altruisme i les ganes de compartir impressions a l’hora d’escriure sobre llibres i literatura: llibreries i llibreters, editors, grups de fans d’un determinat autor o gènere, els blogs de l’establishment literari (molt breu, restringit a un parell de persones), escriptors, grups literaris (majoritàriament grups que s’oposen a la imposició de determinats tipus de literatura que fan els grans grups editorials) i bloguers que publiquen. De mica en mica, però, es va ampliant el camp que tracten les dues autores i introdueixen altres aspectes, com ara la llibertat d’expressió a Internet (de fet, el títol del capítol promet més del que hi ha, ja que en realitat parlen de l’abast de l’accés a Internet, de la possibilitat mitjançant els comentaris dels blogs que qualsevol informació sigui contestada, de la veritat dels continguts que es difonen i de la independència dels bloguers respecte de les grans companyies que operen a Internet, com ara Google) o l’enfrontament entre els suplements de llibres dels diaris i Internet i la seve possible convivència i complementarietat. El capítol que tanca el llibre, si bé encara menciona els blogs, se centra en els canvis que la revolució de la xarxa ha provocat en la venda (i edició) de llibres. També hi ha referències a la confrontació entre premsa i blogs, que tanta lletra ha provocat arreu (aquí, sobretot, centrada en la lluita entre periodisme i blogs), o al menyspreu que algunes patums de la crítica literària oficial senten i expressen envers els blogs.

El llibre és interessant, malgrat que es limiti al món anglosaxó i alguns dels fets que expliquen sonin una mica estranys; estranys en el sentit que aquí no s’han produït o perquè n’hi ha hagut d’altres. Aquesta limitació lingüisticogeogràfica provoca també que molts dels escriptors i grups literaris esmentats no siguin gaire coneguts per aquests verals —excepte pel que fa a escriptors consagrats, per entendre’ns. Tanmateix, és un bon estat de la qüestió pel que fa als blogs que parlen de llibres i literatura, ja que moltes de les característiques comunes que descobreixen les autores en aquest tipus de blogs són força universals. Un aspecte negatiu és, però, que en alguns capítols els blogs pràcticament desapareguin; en altres, per contra, les citacions de blogs són tan extenses que ocupen més pàgines que el capítol en si: el capítol dedicat als blogs literaris i els escriptors, de les vint-i-vuit pàgines que té, gairebé dinou corresponen a citacions de blogs. Si les citacions aporten informació rellevant, benvingudes siguin; malauradament, en algun cas no aporten gaire a la caracterització dels blogs o dels bloguers. Però són aspectes menors en el conjunt del llibre que no n’afecten el total.

Per acabar, una altra citació, aquesta pertanyent a un dels apartats de l’últim capítol del llibre («Bookselling and the Net revolution: the Future»):

This is one of the reasons for compiling this book – we are pretty sure that one day in the not too distant future, many of the blogs in this book will no longer be in existence, and some may just be frozen in time, as their owner has moved onto fresh pastures. [p. 242]

El llibre:

 

Technorati Tags:

7 pensaments a “Sala de lectura, lxvii: The Bookaholic’s Guide to Book Blogs, de Rebecca Gillieron i Catheryn Kilgarriff

  1. josep

    Bon post. M’ha cridat l’atenció el fet que les autores sembla que s’estranyen de l’existència d’altruisme dels bloguistes que parlen de llibres, o bé és una impresió meua. Qui sap si algun dia podrem fer un llibre semblant per ací. En qualsevol cas, et felicite pel teu altruisme.

    PS. El llibre aquest… no és gratüit, no? I hauran pagat drets als bloguistes? Ho dic perquè si hi fan un ús comercial, doncs…

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    Gràcies, Josep. No se n’estranyen, de fet per elles aquest altruisme és el que dóna valor als blogs literaris escrits per persones anònimes.

    El llibre no és gratuït. Jo em feia la mateixa pregunta i aprofitant el teu comentari me l’he mirat més atentament i a la contraportada he trobat, entre un munt de reserves de drets i copyrights i aquestes coses, el següent: “The publishers have made every effort to secure permission for the reproduction of extracts”, així que suposo que tenien el permís dels bloguistes. Ara, si els han pagat, això no ho diu enlloc…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *