Liceu: temporada 2008-2009

Com cada any per aquestes dates, ja s’ha fet públic l’avançament de la programació del Liceu per a la temporada 2008-2009. Ahir ja en van parlar en Ximo, la Mei i en Jaume Radigales; ha aparegut la notícia a la revista Ópera Actual i també ha anat sortint en alguns diaris. Destaca la presència d’òperes alemanyes i un bon nombres de grans noms de l’òpera entre els intèrprets, encara que tornarem a tenir entre nosaltres la incombustible Edita Gruberova, Vesselina Kassarova, Maria Guleghina, Ofelia Sala, Ainhoa Arteta i Daniela Dessì, de les quals ja hem parlat altres vegades. Entre els intèrprets masculins, destaquen els noms de Bo Skovhus, Peter Seiffert, Neil Shicoff, Carlos Álvarez, Fabio Armiliato i Dominique Visse, contratenor que vaig descobrir fa temps en una mena de divertimento a tres bandes titulat Les Contre-tenors, amb Andreas Scholl i Pascal Bertin.

Quant a les òperes, he de reconèixer que n’hi ha alguna que ni tant sols havia sentit anomenar i moltes que no he vist mai —de fet, Turandot és l’única que he vist. Entre elles, hi ha una curiositat: Tiefland, del compositor alemany Eugen d’Albert, basada en Terra baixa d’Àngel Guimerà i òpera que agradava molt a Hitler, dada no sé si gaire important o significativa que destaquen força els mitjans. És, a part d’això, l’única òpera d’aquest compositor que se segueix representant, segons la Viquipèdia. També una reposició: Turandot, de Puccini, que torna fora d’abonament amb la posada en escena de Núria Espert amb què es va reinaugurar el Gran Teatre del Liceu i que ja serà la segona o tercera vegada que es representa.

Per si us interessa ampliar la informació, aquí teniu els enllaços d’on he tret bona part de la informació i d’algunes valoracions de la temporada:

5 pensaments a “Liceu: temporada 2008-2009

  1. ximo

    Benvolgut Ferran, la propera temporada té molts punts d’interès (per a mi que sóc més aviat germanòfil en matèria operística).
    És cert que no és gaire popular, però hi han coses que cal veure, ni que sigui un cop, per poder no tornar-hi mai més (és broma).
    Tiefland, Le Nozze, Simon, Meistersinger, Salomé, ben mirat tot és ben normal.
    Ens anirem llegint…

    Respon
  2. Ferran - Un que passava

    Jo tiro més cap a Itàlia, Ximo, però això no m’ha impedit fins ara gaudir d’òperes d’estils i orígens diferents que no coneixia. Estic segur que gaudirem d’aquesta nova temporada, tots plegats.

    Respon
  3. bocachete

    Ens ho podem passar bé, ja ho veuràs. La majoria, no són òperes habituals al Liceu però això no en treu qualitat. Tiefland és maca i, de tant en tant, va bé de veure. Potser trobarem que el canvi de noms dels protagonistes (respecte a l’original de Guimerà) no ens entusiasmarà, però en fi… Estaria bé que fessin en algun lloc la pel·lícula de Leni Riefenstahl, ja posats. Le nozze, l’òpera més rodona de Mozart, es mereix tornar-la a veure, que fa anys que no s’ha fet. Val a dir que el Rapte en fa molts més, però la tindrem la temporada vinent, pel que sembla. El Simon és bonica i ja feia bastant que no la véiem. I els Mestres… deu ser l’òpera de Wagner que menys es fa d’entre les “postrienzianes”, suposo que per la complexitat que té. Una meravella absoluta. Trobo que en fan poques funcions.

    Salomé, personalment, no m’entusiasma, però és d’aquelles obres que s’han de veure, i Nina Stemme pot ser interessantíssima en el paper. El retablo és una joia de totes totes (una d’aquelles òperes que tothom hauria de sentir ben interpretada: trobo que això ja és més complicat). Ara, atès que dura mitja hora, haurà de fer-se amb alguna altra cosa. Podria ser Geneviève de Bravant, una altra òpera per a titelles, de Satie? O altres encàrrecs contemporanis dels Polignac, com el Renard de Stravinski o Socrate, també de Satie? Serà un altre Falla? Un concert amb el concert per a clavecí, Psyché i obres breus d’aquest tipus? Potser és el més fàcil i el que millor quedarà. El problema pot ser la sala, que és massa gran per a obres de cambra. Ara, el muntatge, vist el que ha fet Lanza al Liceu, promet.

    La incoronazione di Poppea pot ser l’esdeveniment de la temporada i de més encara. Deu ser de les poques fites de la història de l’òpera que quedaven per estrenar al Liceu. Imprescindible. Això ja valdria per tot el belcanto que es troba a faltar. Jo en treuria més d’una entrada, per a aquesta.

    Fidelio, sensacional: fa anys també que no es veu. Es va sentir al Palau, això sí, però tinc ganes de veure-la, la veritat.

    I l’obra de Palomar, a veure: ens hauria d’il·lusionar veure una estrena absoluta. Tendim a donar per suposat que no estarà bé –suposo que és qüestió d’estadística, però en fi…– i potser pot ser d’allò més interessant.

    Turandot, ja va pel tercer cop que en veurem la producció. De tota manera, el repartiment és diferent: la Guleghina pot fer-ho molt millor que a Manon Lescaut. Que ens agradaria més un altre títol menys vist? Sí, és clar, i més tenint en compte que som al sesquicentenari de Puccini. Però no es pot tenir tot.

    Potser, si s’haguessin programat les habituals dotze òperes, hi hauria opció d’algun italià més o un francès o un eslau, però en fi… També hi haurà un Rèquiem de Verdi, que té dimensions d’òpera. I un de Dvorak bellíssim que pot “cobrir” una mica el repertori eslau. I recitals de Gruberova i companyia. Ara, els millors poden ser els de Quatshoff, Goerne o Bostridge. L’Aragall em fa por: m’ha agradat tant… Si fes només allò que pugui fer bé… Serà com un comiat, suposo.

    Serà maco, tot plegat. Anima’t, doncs.

    Respon
  4. Ferran - Un que passava

    Caldrà veure com fan els abonament enguany els senyors del Liceu, bocachete, a veure què em toca i de què caldrà comprar entrada. Turandot m’agradaria veure-la, no per l’òpera, que ja l’he vista, sinó per la Guleghina. La resta, estic a l’expectativa a veure què passa: he de dir, però, que fins ara el Liceu m’ha deparat més sorpreses satisfactòries que decepcions. Deu ser que encara estic en procés de descobriment i tinc pocs punts de referència per comparar 😉

    Respon
  5. Retroenllaç: Estadístiques « Un que passava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *