Santa Maria de Oia



Santa Maria de Oia
Fotografia original de Ferran M.

Per visitar l’església del monestir de Santa Maria de Oia cal anar a l’estanc. Així ho indica un gran cartell que hi ha a l’entrada del monestir, al costat dels dos cartells que informen de les obres de restauració que convertiran l’antic monestir en un hotel, sembla. A l’estanc ens van dir que havíem d’anar a la porta del costat, on ens van dir que de seguida anirien a obrir: «Vayan para allá, que ella viene ahora». Ella era una dona menuda de vuitanta-dos anys (li faltava un mes per fer-los, va puntualitzar més tard) que només arribar on l’esperàvem ens va dir que ella ens obria, però que no volia escàndols ni males paraules. I es va explicar: el dia anterior un grup de turistes gairebé l’havia tirada a terra i l’havien insultat perquè els havia dit que, per entrar a l’església, calia pagar un euro. No per caprici, ens deia, sinó perquè només de llum havien de pagar molts diners i a la parròquia eren poca gent… perquè l’església pertany a la parròquia: després de la desamortització l’església no es va poder vendre perquè els frares havien donat l’església al poble d’Oia, amb la condició que s’hi celebrés missa diària i el rosari.

Mentre encén els llums, la senyora ens va explicant la història de l’església i el monestir, i del paper que van tenir els frares primer i els jesuïtes més tard en la vida del poble. Explica que el seu pare era l’alcalde quan es va proclamar la República i que s’havia oposat que se n’expulsés els jesuïtes pel que havien fet pel poble d’Oia. Sort que l’església pertanyia a Oia, diu la dona, o si no qui sap si ara s’hauria convertit en una discoteca (aneu a saber quina imatge devia tenir de les discoteques perquè aquest fos un destí tan terrible per a l’edifici). Camino per l’església mentre faig alguna fotografia i sento de fons les explicacions de la dona, que de tant en tant torna als detalls de la mala experiència del dia anterior.

I mentrestant l’altre turista, un jubilat de Cartagena, no para d’interrompre-la per portar-li la contrària. Que l’església és del poble que la va construir, no dels frares; que si als jesuïtes els havien expulsat d’arreu per una raó o tal altra; que si la fe i el dogma… La senyora l’escolta múrria, com si sentís ploure, aferrada a les seves conviccions. I l’altra vinga a insistir i insistir. Sort que no explica que va ser camp de concentració durant la Guerra Civil, sinó no sé com s’hauria posat l’altre…

Al final, la senyora ens dóna les gràcies per haver visitat l’església. Altra gent ha anat arribant mentre érem a dins, però quan la dona els diu que han de pagar un euro, fan mitja volta i marxen.

Faig unes quantes fotografies més. La boira que amenaça d’empassar-se el poble i a tots nosaltres; el mar que remulla la platja que hi ha sota el monestir i les algues que hi ha escampades; el fanal solitari del mig de la plaça. Tot sembla, ara, irreal, un somni.

Concello de Oia.

 

Technorati Tags:

5 pensaments a “Santa Maria de Oia

  1. peke

    Por Dios, Ferran, estuviste muy cerca, pero muy cerca, de donde vivía yo hasta hace un año. ¿A que la zona es preciosa? ¿Fuiste al balneario de talasoterapia? ¿A que impresiona el mar por ahí? En fin, no sigo. 🙂

    Respon
  2. Un que passava

    La zona es realmente bonita, peke, aunque no la visité: de hecho, no íbamos a parar en Oia… Por la mañana visitamos Tui y el monte de Santa Tegra en A Guarda e íbamos de camino a Baiona. Vi el cartel del monasterio y propuse parar… por suerte me hicieron caso 😉

    Respon
  3. bibliogirl

    bones Ferran

    Pel que fa als punts de llibre, en tinc uns dos mil. Ara feia messos q tenia la col·lecció una mica oblidada, però tornaré a posar-m’hi amb ganes jeje

    Tu quants en tens?

    Els mobles aquells de l’Ikea que vaig anomenar al blog són força útils, i la veritat es que la major part dels punts hi entren perfectament (a no ser que en tinguis una gran quantitat que siguin de mesures no-standards :P).

    Fins aviat,

    Respon
  4. Un que passava

    2000? O_O Jo no en tinc tants, bibliogirl. Quan vagi a Ikea una altra vegada em miraré els moblets aquests, a veure si els puc aprofitar.

    Respon
  5. bibliogirl

    jejej

    Tampoc són tants! és simplement qüestió d’anar recopilant (no vegis com van de bé les fires editorials jeje) i intercanviant, i poc a poc la col·lecció creix 🙂

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *