Sala de lectura, liii: El que resta del dia, de Kazuo Ishiguro

A la pel·lícula Gosford Park, Elsie, una de les criades, s’exclama davant una altra minyona:

Why do we spend our time living through them? Look at poor old Lewis. If her own mother had a heart attack, she’d think it was less important than one of Lady Sylvia’s farts.¹

Them són els senyors, els amos, els de dalt —recordeu A dalt i a baix? Aquesta frase no parava de donar-me voltes al cap mentre llegia la novel·la de Kazuo Ishiguro, ja que es podia aplicar perfectament al seu protagonista, el senyor Stevens, majordom de Darlington Hall. Stevens ha servit durant gairebé tota la vida a Darlington Hall, primer sota les ordres de Lord Darlington i, en morir aquest, a les ordres del senyor Farraday, un americà que comprà la casa. Stevens, però, sent que per primera vegada a la vida no està fent un bon servei i creu que és perquè el servei de la casa ha quedat reduït a quatre persones. Per posar-hi solució, aprofita uns dies de vacances per anar a veure l’antiga majordoma de Darlington, la senyoreta Kenton, ara senyora Benn. Durant les seves breus vacances, Stevens va recordant tot de fets relacionats amb Darlington Hall i el paper de Lord Darlington els anys previs a la Segona Guerra Mundial en relació amb els nazis, d’altres sobre la relació que mantenia Stevens amb la senyoreta Kenton i, sobretot, intenta trobar una resposta a la gran pregunta que es fa: que fà que un majordom pugui ser considerat un bon majordom.

A través del records i, principalment, per mitjà de la manera com justifica els seus actes, es va perfilant la figura de Stevens, un home rígid, incapaç de manifestar sentiments o opinions perquè per ell tot està subordinat al seu paper com a majordom. És per això que la novel·la, excel·lent tot s’ha de dir i amb un to que ell tot sol descriu millor que les paraules la figura d’Stevens, és trista: Stevens és un home que només ha viscut, que només viu, per servir l’amo de torn; que s’ha lliurat a la feina fins a l’extrem — els sis dies de vacances durant els quals transcorre la novel·la són els primers en molts anys; un home que no té opinions sobre els fets que s’esdevenen enllà dels murs de Darlington Hall, perquè la visió que té del món és la que transmeten els seus amos, una opinió que ell accepta acríticament; és un home trist perquè fins i tot és incapaç de reconèixer els seus sentiments i acceptar-los. Per a Stevens, el món és Darlington Hall, el que passi a fora és cosa dels senyors; ell és un servent i la seva única tasca al món és servir el seu amo tan bé com sàpiga.

Stevens té opinions sobre un tema, tanmateix: el servei. Què és i què no és ser un bon majordom és el fil principal de les reflexions que fa al llarg del seu viatge, i moltes de les anècdotes que explica sobre Darlington Hall són per justificar el seu punt de vista o els seus actes. Una de les característiques que, segons ell, caracteritzen un bon majordom és saber parlar correctament i ell intenta exercitar-se en el domini de la llengua anglesa. No conec la versió anglesa de la novel·la, però la traducció sembla deixar entrellucar que l’autor va cuidar aquest aspecte: Stevens parla correctament, ampul·losament fins i tot, en un registre que no li pertoca, i que fa que, en algun moment del viatge, sigui pres per un senyor. És un llenguatge mesurat, vagarós que, d’alguna manera, reflecteix la personalitat mesurada del protagonista.

He començat parlant d’una pel·lícula, Gosford Park, i acabaré amb un comentari sobre una altra, El que queda del dia. L’havia vist fa anys i amb prou feines en recordava l’argument, però sí recordava amb força les interpretacions d’Anthony Hopkins com a Stevens i d’Emma Thompson com a senyoreta Kenton. A mesura que llegia la novel·la, m’adonava que tan un com l’altra van captar l’esperit dels personatges de paper i el van saber transmetre a la pel·lícula.

Kazuo Ishiguro. El que resta del dia. Tr. Xavier Riu. Barcelona: Edicions 62, 2001. 315 p. ISBN -10 84-297-4944-6.

1. «Per què hem de viure sempre a través d’ells? Mira la pobra vella Lewis; si la seva mare tingués una atac de cor, ella pensaria que és menys important que un dels pets de Lady Sylvia». La frase original i altres frases de la pel·lícula les podeu veure a l’apartat «Quotes» de la fitxa de la revista a la Internet Movie Database.

Technorati tags: ?

4 pensaments a “Sala de lectura, liii: El que resta del dia, de Kazuo Ishiguro

  1. esther

    Què me’n dius del moment en que li diuen al Sr. Stevens que el seu pare és mort i ell segueix impassible fent les seves funcions…
    Per cert, quin canvi d’imatge en el blog!. M’agrada molt, Ferran.

    Respon
  2. Un que passava

    És un moment brutal, Esther, d’aquells que defineixen el personatge molt millor que qualsevol cosa que ell pugui dir o pensar.

    Gràcies!

    Respon
  3. Jo Mateixa

    Em quedo amb el que comenta l’Esther, com es possible que l’Stevens es quedi igual quant l’hi acaben de dir que el pare se l’hi ha mort?? tothom, sobretot l’Emma Thompson, afectats per la mort del pare d’ell i ell segueix amb les seves tasques.

    Se’m posen els pels de punta en recordar-ho.

    Respon
  4. Un que passava

    És terrible, Jo Mateixa, és veritat. És la manera que té l’Stevens de concebre la vida: la vida, la seva vida, és servir i fer-ho bé; això vol dir estar a l’alçada de les circumstàncies… de la vida de l’amo. La resta no és important. Terrible, sí.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *