Nits d’Òpera, XLIII: Norma, de Vincenzo Bellini

Òpera com a preludi i com a epíleg de les vacances; si més no, de la part de les vacances que m’han portat a les llunyanes terres del Kalevala. Just abans de marxar, Thaïs i Manon, i a l’endemà de la tornada, Norma.

Tot i ja haver-la vist, tenia interès en tornar a sentir l’Ana Maria Sánchez, ja que no en guardava un bon record de la primera vegada que la vaig sentir en el paper de Norma. Però al final ha cancel·lat la seva participació en l’espectacle, la qual cosa va ser la primera sorpresa de la nit, i en el seu lloc fa el paper de Norma Rachele Stanisci, que no em va fer ni fred ni calor: poca veu, un Casta diva poc memorable i sovint eclipsada per les altres veus i l’orquestra. La segona sorpresa va ser Franco Farina, de qui ja he parlat alguna vegada, que va tenir un començament bastant dolentot però que no va acabar pas malament. La tercera sorpresa no ho és tant: Dolora Zajik, immensa en el paper d’Adalgisa, immensa com totes les altres vegades que he tingut oportunitat de sentir-la.

I aquí acaba la temporada. I fins la propera… que comença d’aquí a res.

Technorati tags: ? ? ? ?

6 pensaments a “Nits d’Òpera, XLIII: Norma, de Vincenzo Bellini

  1. Esther

    Benvingut! Pensava que t’hauries perdut “Norma” per estar fora però veig que no. Estic totalment d’acord amb tu (jo vaig estar dissabte i em va tocar el mateix “elenco”): a la Rachele el paper de Norma li va gran tot i que crec que el va intertar defensar tan honestament com va poder. El F. Farina ja m’havia fet patir fa dos anys a “Turandot” i aquest cop va començar força fluix per desprès anar escalfant la veu però tampoc va ser per tirar coets. Per la que si que valia pena tirar-ne i que va eclipsar totalment a la resta (orquestra inclosa) va ser la merallevosa Adalgisa que va estar estupenda. Per cert, et va agradar el montatge? A nosaltres ens va agradar però l’unica cosa que ens va semblar que no lligava era el vestuari del F. Farina (semblava més aviat un mariscal que un guerrer romà)

    Respon
  2. Un que passava

    Gràcies, Esther! Sí, vaig tornar a temps de veure-la. El vestuari és el mateix que quan la van fer el 2002-2003, i si no recordo malament Pollione anava vestit igual; semblen més romans els seus soldats que no pas ell.

    Respon
  3. bocachete

    Llàstima que no veiéssiu l’altre repartiment: Fiorenza Cedolins va ser una Norma excepcional, amb les ovacions més sonades de la temporada. Va brodar un paper que, d’entrada, podria semblar que no faria bé. Una actuació memorable, tant en la veu com en l’actuació. Una Norma lírica de veu bellíssima i un estil bencaltista impecable. I l’Adalgisa de Sonia Ganassi, Déu n’hi do. Una parella perfecta. De bo de bo, que estarà entre els candidats a millor actuació de la temporada.

    Com a contrapunt, un Pollione nefast: Vincenzo la Scola va naufragar en un paper que, afortunadament, no té tant pes. Ara, juntament amb el recordat míster Smith (el que va udolar Manon Lescaut) ha “signat” la pitjor actuació tenoril de la temporada.

    Respon
  4. Un que passava

    Vaig veure’n un uns fragments al Canal 33 (només fragmentes perquè la retransmissió era pèssima), bocachete, i com diu va ser un llàstima no haver-les vist en directe. Què hi farem!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *