Foto fixa

Que els diccionaris són una foto fixa d’un determinat moment de la història de la llengua no és una imatge que m’hagi empescat —de fet l’he llegida en algun lloc, no recordo on, en relació amb la nova edició del Diccionari de l’IEC—*, però sí és característica d’aquestes obres que la major part de les persones que les consulten no tenen en compte (excepte per criticar-les perquè tal paraula no hi apareix i bé que tothom la fa servir…). M’hi ha fet pensar aquest fragment del «Fet d’armes» de les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders:

— No sigueu ase —vaig dir-li—. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:

— Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot —respongué—. Què em falta? ¿Quin és el detall que m’acusa?

— Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.

— L’hem tret d’un diccionari —va dir-me amb tristesa.

Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 48.

* Com diu la Tina als comentaris, és una frase d’en Màrius Serra en un article sobre el nou diccionari publicat al Cultura|s de La Vanguardia.

3 pensaments a “Foto fixa

  1. Burdon

    Normalment les paraules que no surten al diccionari i que tot el mon utilitza, el dia que la inclouen als diccionaris la paraula a vegades ja està en desús.

    Em sembla que tarden molt en actualitzar els diccionaris, per això sempre estaran una mica desfassats pels temps que corren.

    Ei, he llegit més avall l´ho dels Hollister, Els Cinco.. quins records. Jo tenia també una colecció a mitges de novel.les clássiques, com Príncipe y Mendigo, Los hijos del Capitán Grant, La vuelta al mundo en ochenta días. Los Robinsones suizos… i la tira de llibres que cada vegada que fullejo entre les seves pàgines, em venen records d´infantesa.

    Saludicus, Ferran. 🙂

    Respon
  2. Tina

    Això que els diccionaris són una foto fixa d’un determinat moment de la història de la llengua ho deia l’altre dia Màrius Serra en un article sobre el nou diccionari del IEC al suplement Cultura|s de La Vanguardia. De res! 🙂

    Respon
  3. Un que passava

    Gràcies, Tina! Ara mateix poso una nota 😉

    Jo també en tinc alguna, de les clàssiques que dius, Burdon, encara que alguna com Los hijos del Capitán Grant la vaig llegir quan ja era més grandet.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *