El misteri dels llibres en capses

Sovint es dóna el cas que les lectures més plaents són aquelles a què el lector arriba per casualitat. Confesso que vaig ser un lector voraç i eclèctic que llegia qualsevol cosa que tingués a l’abast… i encara ho sóc, potser d’una manera més serena i pausada. Si bé la voracitat i l’eclecticisme no haurien d’haver estat per se característiques negatives de l’afició lectora, alguna vegada causaven sorpreses desagradables: una traducció pesada i força inintel·ligible de la Ilíada i l’Odissea llegides —intentades llegir— als dotze anys van aconseguir allunyar-me d’aquests clàssics durant uns quants lustres. En canvi, lectures lleugeres descobertes dins d’una capsa de cartró em van portar estones ben agradables.

Sabedors de la meva afició lectora, pares i parents diversos, a més d’amics i coneguts, han inclòs llibres entre els seus regals —ara ja no tant: la por que ja l’hagi llegit o que potser ja el tinc han fet disminuir considerablement aquest regal, encara que no del tot: algunes persones ben properes encara s’atreveixen a regalar-me llibres, prèvia consulta les unes, per pròpia iniciativa les altres… i no me’n queixo.

Va ser així que la capsa va arribar-me. Una cosina més gran que es desfeia de les seves lectures d’adolescència va pensar en mi i… la capsa de cartró va aparèixer un dia a casa. Dins hi havia un munt de llibres, dels quals en recordo alguns amb una agradable sensació de bones estones passades: les aventures dels Hollister, les aventures dels tres investigadors i les aventures de la Puck. Els primers, els Hollister, eren una família nord-americana que vivien aventures semblants a les dels Cinc de l’Enid Blyton, amb misteris a vegades aparentment sobrenaturals que ells s’afanyaven sempre a resoldre, malgrat les admonicions de la gent gran de portar-se bé i no ficar-se en embolics.

Els tres investigadors són prou coneguts: tots els llibres anaven guarnits amb una fotografia de l’Alfred Hitchcock —de fet la col·lecció es deia Alfred Hitchcock y los tres investigadores o una cosa així. Aquests també se les enginyaven per ficar-se sempre en embolics i resoldre els misteris amb què ensopegaven a cada passa que feia.* Els de la Puck potser van ser els primers llibres que em van fer gaudir del plaer de la transgressió. Puck era una adolescent sueca que vivia en un internat i que tenia la rara habilitat de ficar-se sempre en aventures i embolics. Això no té res de transgressor, és cert: era transgressor (almenys abans, ara ni tan sols ens hi fixaríem, segurament) que eren lectures etiquetades com a “lectures per a noies”, que devorava mig d’amagat, la qual cosa en doblava el plaer.


Puck és invencible
Foto original de Ferran M..

No tornaré a llegir cap d’aquests llibres, això segur, perquè segurament em decebrien i una nova lectura esborraria el record que en tinc. Amb els anys i les mudances els llibres van acabar tornant a una capsa de cartró, fins que n’han tornat a sortir fa poc. Per una d’aquelles casualitats que es donen a la vida, pocs dies després de veure els Astrud a L’hora del lector que ensenyaven un volum de les aventures dels Hollister, descobreixo que el pare ha tret tots els llibres que havien quedat en capses de cartró i els ha col·locat a prestatges que havien quedat buits. Tota la col·lecció dels Hollister entre ells.

*Potser era precisament això el que tant enganxava: per algú amb un vida tan normal com la meva, que consistia en anar de casa a l’escola i de l’escola a casa, amb alguna escadussera activitat extraescolar de tant en tant, i que l’aventura més apassionant a què s’enfrontava, molt de tant en tant, era travessar algun carrer fora del pas de vianants, aquestes vides extraordinàries devien tenir un cert atractiu.

Technorati tags:

6 pensaments a “El misteri dels llibres en capses

  1. Esther

    Siii, quins records… Jo també comparteixo aquestes lectures i això que em sembla que tu ets un xic més jove. M’agradaven molt les aventures d’en Jupiter i els altres dos. Un d’ells, en Bob, era una mena d’arxiver-bibliotecari, si no recordo malament.
    I la Puck, que era una mica “marisabidilla” i rebel, i vivia interna per que el seu pare que sempre era fora (em sembla que era capità de barco o algo així.
    I desprès “Els Cinco”, que tambè m’encantaven i que ara ben mirat potser serien una mica “politícament incorrectes” pel fet de que una de les nenes fos molt masculina i fins hi tot es volgués dir amb nom de nen (això ho dic per aquesta tonteria que han muntat amb els Teletubbies i l’orientació sexual d’un d’ells).
    Ui, com m’he allargat avui! 😉

    Respon
  2. pere

    Jo també tinc unes experiències similars a les teves respecte l’eclecticisme i els regals de llibres. Quant als regals encara ara, si m’ho pregunten demano un llibre. La meva sogra, cada any per reis, cansada del que li semblava una repetició de regal, em preguntava si no preferia una altra cosa i finalment acabava consentint no del tot convençuda.

    Un dels meus autors preferits d’infantesa-adolescència era Karl May: les aventures de l’oest d’Old Shatterhand i del seu amic apatxe Winnetou; no tant les aventures de Kara ben Nemsi, semblants a les anteriors però orientals. No fa gaire vaig intentar rellegir-les i ho vaig deixar perquè em vaig adonar que perdrien la màgia que encara conservaven en el meu record.

    Respon
  3. Un que passava

    Sí que era “marisabidilla”, la Puck, Esther. Els Cinco els vaig llegir poc; crec que a casa només hi ha un o dos llibres d’ells.

    He sentit anomenar Karl May, però no n’he llegit res, Pere. En canvi, el meu pare em va intentar aficionar a les novel·les de l’oest, amb Zane Gray, però em temo que no ho va aconseguir…

    Respon
  4. alba

    Ostres! Justament ahir vaig recuperar jo també una capsa plena de llibres dels cinc, els hollister i la puck. No fa tants anys que me’ls vaig llegir (quan vaig començar amb aquestes novel·les tindria 7 o 8 anyets, i ara en tinc 16) però m’encantaven.
    En realitat jo desitjava també instal·lar-me en una illa com els Cinc en un dels seus llibres, o anar a l’internat de la Puck (o a aquest o al de “la Revoltosa del Colegio”, d’Enid Blyton, que també m’encantava) o viure aventures com els Hollister.
    A sobre, ni tan sols eren llibres de la meva època, eren de la meva mare quan era petita, els tenia tots al traster i com que sabia que jo adorava llegir me’ls va donar. Però clar, això volia dir que no els podia comentar amb ningú (excepte els Cinc, que els vaig deixar a la meva millor amiga perquè m’encanta comentar llibres xD)
    En fi, quina parrafada! El cas és que ahir els vaig recuperar i també vaig llegir un parell de capítols del primer llibre dels Hollister… I avui, en una inspiració divina se m’ha acudit buscar Shoreham en un mapa dels EUA (hi ha 3 ciutats amb aquest nom xD) i ficar els Hollister al google, a veure què passava. I el teu blog és de les úniques webs que no en parla per vendre’ls xD així que al llegir això no m’he pogut resistir a comentar.
    Un petó ^^

    Respon
  5. Ferran - Un que passava

    Doncs gràcies pel comentari, Alba (sento haver trigat tant a respondre). Una de les virtuts de la literatura és aquesta que comentaves, que ens fa venir ganes de viure les aventures que llegim i conèixer els llocs de què parlen els llibres.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *