Sala de lectura, xlv: Suite francesa, d’Irène Némirovsky

3 de juny de 1940. Els alemanys són prop de París: la invasió és inevitable. Alarmats per la proximitat de l’enemic i pels bombardejos, molts parisencs fugen de la ciutat. La família Péricand, el matrimoni Michaud, el banquer Corbin i la ballarina Arlette Corail, Charles Langelet, l’escriptor Gabriel Corte i la seva amant Florence, tots abandonen París com poden per anar cap a un lloc més segur. Enmig de carreteres curulles de fugitius, tots aquests personatges van descobrint-nos com l’instint de supervivència és més fort que qualsevol altra consideració. A la segona part de la novel·la, part de l’exèrcit alemany s’estableix en un poble, Bussy. A través de les Angellier, sogra i jove, i d’altres habitants de la zona com els Labarie –que havien cuidat del fill dels Michaud– l’autora ens mostra la complexitat de les relacions que s’estableixen entre vencedors i vençuts, que van de la col·laboració dels uns a l’oposició aferrissada d’altres, ni que sigui d’amagat. La novel·la acaba quan els soldats alemanys abandonen Bussy perquè els envien al front de Rússia.

Però en realitat hauríem de dir que la novel·la acaba quan Irène Némirovsky és detinguda i deportada a Auschwitz. Va començar a escriure Suite francesa entre 1941 i 1942. Ella i el seu marit havien hagut de marxar de París perquè l’arianització imposada pels alemanys i les lleis contra els jueus els havien deixat sense feina. No la podrà acabar, però: el 13 de juliol de 1942 és detinguda i la deporten a Auschwitz quatre dies més tard. El 17 d’agost hi va ser assassinada. El mes d’octubre el seu marit també va ser detingut quan intentava obtenir de les autoritats permís per substituir-la al camp de concentració: va ser deportat a Auschwitz, on van assassinar-lo el mateix dia que hi arribà.

Si explico això, que ha sortit a la premsa nombroses vegades des que es va publicar la novel·la, és perquè saber-ho m’ha proporcionat un altre perspectiva durant la lectura: qui descriu els fets d’aquells anys no només els va viure de prop, sinó que no va poder veure com acabaven. Némirovsky tenia molt clara l’estructura de la novel·la i l’evolució dels personatges principals de la trama, però només va poder escriure dues de les cinc parts que havia previst que tingués la novel·la.

Amb aquest comentari no vull dir que aquest sigui l’únic mèrit de la novel·la. N’és un més. L’autora fugí del sentimentalisme i intentà presentar els personatges com els havia imaginat, de la manera més objectiva possible, igual que els fets que narra. L’estructura de la primera part, alternant capítols dedicats a cadascun dels personatges però units per les relacions que es van establint entre ells, enganxa; enganxa com ho fa el ritme de l’acció, que no decau, i els cliffhangers amb què acaben alguns capítols. A la segona part el ritme és diferent, més lent, més angoixant també, però igualment aconsegueix que no puguis parar de llegir.

No he acabat de llegir els apèndixs que acompanyen la novel·la. S’hi recullen moltes de les notes que Némirovsky havia escrit sobre el procés d’escriptura de la novel·la i com la volia continuar. Molt del que hi diu –almenys en els fragments que vaig llegir abans de decidir no continuar– s’endevina durant la lectura de la novel·la. Però no volia tenir pistes de com hauria estat la novel·la si hagués pogut acabar-la: perquè tot i estar inacabada, m’ha semblat una gran novel·la.

Irène Némirovsky. Suite francesa. Tr. José Antonio Soriano Marco. 6a ed. Barcelona: Salamandra, 2006. 473 p. ISBN 87-7888-982-5.

Si la llegiu en aquesta edició de Salamandra, salteu-vos-en el pròleg: tot i ser interessant és un pròleg dolent, d’aquells que expliquen detalls clau de la novel·la que no s’haurien d’explicar.

 

Technorati tags: ?

3 pensaments a “Sala de lectura, xlv: Suite francesa, d’Irène Némirovsky

  1. Ferran - Un que passava

    Moltes gràcies, Ferran! Tot i que jo no les anomeno mai crítiques, que la crítica em sembla un cosa una mica més seriosa.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *