«Un constipat com una merda»

Nits d’òpera, XXXVII: recital de Montserrat Caballé

Quina manera de patir! El recital ja s’havia ajornat al mes de novembre per indisposició del pianista i avui el pianista continuava malalt. Un altre l’ha substituït, però ja d’entrada han avisat que això havia portat canvis en el programa: en lloc de les dues cançons de Catalani previstes per a la primera part, n’hi hauria tres de Leoncavallo; i a la segona part, en lloc de Massenet, Saint-Saëns i Gounod, Pahissa i Obradors. La primera intervenció, una peça de Händel, ha estat lluny de l’excel·lència –aiaiai, pensava, com tot el recital sigui així. Però no: li ha servit per escalfar la veu i la resta ha estat més que correcte, a pesar de més d’un gall i alguna rascada. Però era a casa seva i tenia el públic entregat. Tot i això, cada vegada tossia més: suposo que per això s’ha saltat la pausa de la segona part i ha lligat Pahissa amb Brahms sense descansar.

Al final, ha agraït al públic els aplaudiments que li havíem dedicat durant tot el recital i ha parlat com només pot parlar algú que sap que és a casa, com algú que sap que no ha de demostrar res a ningú: ha explicat que tenia «un constipat com una merda» (paraules textuals), que suposava que encara li quedava veu per uns bisos i que ens devia un recital de debò, en condicions. Fins i tot a fet broma sobre els vestits nous que s’havia fet per estrenar-los al recital. Després ha cantat dues cançons més. Geni i figura.

Evidentment, ningú ha demanat més bisos.

3 pensaments a “«Un constipat com una merda»

  1. alatrencada

    Ella es pot permetre el luxe de cantar amb un “constipat com una merda”, galls, rascades i el que li doni la gana… Per alguna cosa és la sra. Caballé que tant ha fet pel Liceu. El públic ho sap, li aplaudeix per la seva carrera, i em sembla molt bé.

    Has vist algun altre recital aquests dies? Barbara Cook amb 80 anys va donar una lliçó d’interpretació. I impressionant la veu de Nina Stemme! El millor recital al Liceu dels últims 4 anys que jo recordi.

    Respon
  2. Un que passava

    Ostres, moonsa, també cantes? 😉

    I tant que sí, alatrencada, i la nota la vaig escriure amb tot el respecte i l’admiració que em mereix. No n’he vist cap més, de recital, i ho lamento però la butxaca no arriba a tot arreu 😉

    Respon

Respon a Moonsa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *