Aparicions

S’obre una escletxa entre la gentada i el veig. Sol, aturat al passadís mira al voltant com qui cerca algú que fa tard. Les mirades es creuen un instant, un breu moment fugaç, i segueixen el seu rumb sense que hi hagi hagut cap gest, cap senyal de reconeixement. Però hi ha de ser, hi ha d’haver reconeixement; hi ha d’haver algun record d’anys i anys d’amistat i confiança, de jocs i alegries, d’estius plegats a la torre de l’un o de l’altre. Érem petits i crèiem encara en l’amistat eterna. Tot va acabar en un malentès: un excés d’ironia per una part, una susceptibilitat exacerbada per l’altra. I ara, al cap dels anys, som dos desconeguts. Presències fantasmals, aparicions inesperades que ens retornen al passat.

Dies més tard caminant Rambla dels Estudis avall veig un altre fantasma que travessa el passeig en diagonal. A vegades Barcelona és una ciutat molt petita.

5 pensaments a “Aparicions

  1. Deric

    Amb lo despitat que sóc jo, estic més que segur que tampoc no reconeixeria a ningú per carrer. Ja et dic, si una vegada no va reconèixer la meva germana!

    Respon
  2. Un que passava

    Això també, aran.

    Aquests són pitjors, Esther, sobretot quan et quedes amb aquella sensació d’haver fet el ridícul saludant algú que no sap qui ets.

    Ets un cas com un cabàs, deric!

    Ja ho vaig intentar fa temps, sidlia, i vaig anar a petar contra la paret que hi havia al darrere…

    Ferran

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *