Sala de lectura, xliii: Infortunio, de Wesley Stace

He trigat dos mesos en acabar la novel·la Infortunio però només he trigat sis o set dies a llegir-la. Hi ha algun terme que descrigui aquest fenomen associat a la lectura? No té res a veure amb la velocitat de lectura, ni amb el temps disponible ni tan sols amb què t’agradi o no t’agradi un llibre. Perquè, al cap i a la fi, aquest no em va desagradar quan el vaig començar, però tot i això l’he anat arrossegant d’aquí allà, sempre amb la voluntat de llegir-ne un tros, i a l’hora de la veritat he acabar cruspint-me’l en poc més de tres dies.

Diu que tot va començar amb una cançó:

I was born with a coathanger in my mouth
I was dumped down south
I was found by the richest man in the world
Who brought me up as a girl.

John Wesley Stace és el nom artístic de Wesley Stace, l’autor de la novel·la, fins ara més conegut –o això diuen– per les seves cançons que per altra cosa. «Miss Fortune», la cançó, acabà convertint-se en Misfortune, la novel·la:

El character és Rose Loveall, Rose Old, nadó abandonat que és salvat in extremis per un excèntric lord anglès que pot perdre l’herència familiar si no té un fill. Però ningú creu que el pugui tenir, i menys els seus cobdiciosos parents els Osbern i els Rakeleigh, per això des del moment en què Geoffrey Loveall anuncia el seu matrimoni i, uns mesos convenientment més tard, el naixement de la seva filla Rose, comencen a tramar com podran aconseguir la fortuna dels Loveall. Rose no és una noia, però com que el pare s’ha encaparrat que sí que ho és, tothom li segueix el corrent: lady Anonyma, Hood el criat, els Hamilton –administradors dels Loveall des de temps immemorials… I així és com Rose és educada com una nena. En arribar a l’adolescència però, tot es descobreix i els fets es precipiten: els Osbern es fan amb Love Hall, el casal familiar, i en fan fora els Loveall; i Rose fuig per trobar la seva identitat. Finalment, reconciliada amb si mateixa i segura de qui i com vol ser, torna i es porta a terme la restitució, gràcies a l’oportú descobriment del noble origen del nadó abandonat –gràcies a una investigació on té un paper força important la recerca filològica de la mare, lady Anonyma, sobre l’obra de la poetessa Mary Day, omnipresent al llarg de la novel·la.

Sona a fulletó i ho és. Un gran i magnífic fulletó en què la mateixa protagonista ens explica la seva història, excepte en la primera de les cinc parts del llibre en què escull la veu d’una narrador omniscient perquè

[n]o pensaba que mi voz fuera lo bastante persuasiva, así que opté por el narrador pasado de moda, ese que es omnisciente, llamémosle Dios [p. 85]*

i en alguns fragments en què cedeix la veu a algun dels altres personatges que l’acompanyen. A les tres primeres parts s’explica el naixement i la vida de Rose fins a l’adolescència, quan descobreix el seu secret; la quarta part correspon a la reconciliació amb ella mateixa, i la cinquena al retorn i a la recuperació de tot el que li havia estat arrabassat. La novel·la flueix àgilment sense avorrir ni fer-se pesada, el lector guiat amb mà ferma per Rose al llarg dels records amb què reconstrueix la seva lluita per trobar el lloc que li pertoca.

*Wesley Stace. Infortunio. Tr. Patricia Antón. Barcelona: RBA Libros, 2006. 503 p. ISBN 84-7871-704-8.

De fons: Martirio, Primavera en Nueva York.

Technorati tags: ?

2 pensaments a “Sala de lectura, xliii: Infortunio, de Wesley Stace

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *