El vertigen dels llibres


Book Cell, de Matej Krén, 1
Publicada originalment per Ferran M.

Quan entro en una llibreria o en una biblioteca, per petites que siguin, o quan m’aturo embadalit davant les prestatgeries amb llibres de casa d’algun amic, sento sempre un pessigolleig a l’estómac i una mena de vertigen: no se sap mai que pots trobar entre els llibres arrenglerats als prestatges. Em passa el mateix a la biblioteca on treballo, on passar entre els prestatges significa descobrir títols suggeridors o prometedors que se’t queden gravats amb persistència a la memòria. El vertigen el provoca també saber que per molt que llegeixis, sempre hi haurà un munt de llibres dels quals no podràs gaudir mai.

Aquest vertigen és un vertigen més intel·lectual, si em permeteu anomenar-lo així, que no pas físic. No és el mateix vertigen que vaig sentir fa poc en endinsar-me en una pila de llibres ben diferent: Book Cell.

Al recinte de la Fundação Calouste Gulbenkian, a part del museu que acull la seva col·lecció d’arts decoratives i de les exposicions temporals que s’hi fan —com la bella exposició de llibres de la col·lecció Gulbenkian: De Paris a Tóquio: Arte do livro na Colecção Gulbenkian—, hi ha el Centro de Arte Moderna José de Azevedo Perdigão. En entrar-hi, de seguida ens va cridar l’atenció l’estructura de la fotografia, una sala hexagonal formada per llibres apilats, de l’artista txec Matej Krén (de qui fa uns mesos en parlava la sfer a «La belleza y los libros»). La sala té dues portes, connectades per una passarel·la blanca, i té el sostre i la resta del terra formats per miralls.


Book Cell, de Matej Krén, 2
Publicada originalment per Ferran M.

Només entrar-hi, tens la sensació que si surts de la passarel·la cauràs al buit, un buit insondable i sense fons. Tan forta és la sensació que un bon nombre de persones que hi van entrar mentre ens ho miràvem en van tornar a sortir de seguides, rient nerviosament, alguns tremolant i tot. Quan hi vaig entrar la primera vegada, un calfred molt empipador em va recórrer tota l’espinada i vaig estar a punt de sortir, però finalment vaig travessar la sala i vaig tornar-hi a entrar unes quantes vegades.

Si teniu intenció d’anar a Lisboa properament, no us ho perdeu. La instal·lació, titulada Bool Cell, romandrà al CAMJAP fins el 31 de desembre. Teniu més informació de la instal·lació al web del CAMPJAP: Book Cell, Instalação, 2006. I sobre l’autor, al seu web: Matej Krén (via Librosfera).

Technorati tags:

6 pensaments a “El vertigen dels llibres

  1. deric

    quin vertigen! i no pel fet que siguin llibres!
    per cert, avui aqui a començat el trasllat de la biblioteca al nou local, passa de 100m2 a una sala de 800m2. Acabo d’anar a veure el que serà la nova biblioteca i és impressionant (tenint en compte que és un poble de 30mil habitants). Els bibliotecaris estan una mica atrafegats amb la gran quantitat de llibres que els estan sortin de tot arreu.

    Respon
  2. El Llibreter

    és un mirall, és un mirall, és un mirall… això m’anava dient, incrèdul i al·lucinant, quan atravessava la instal·lació. Per cert, que gairebé tots els llibres eren publicacions de la pròpia fundació Calouste Gulbenkian.

    I fins i tot la llibreria de la fundació tenia una secció de llibres de dret!!!

    Respon
  3. Arare_

    Si no t’importa, aniré visitant-te assiduament. M’agrades. Bé, m’agrada el teu blog!
    Salutacions cordials des del meu mar.

    Respon
  4. Un que passava

    Pots venir sempre que vulguis, Arare_ i tant!

    No sé si estava prohibit, Llibreter, però vaig treure la càmera davant del guàrdia de seguretat i no em va dir, ni el personal…

    Ai, deric, no em parlis de trallats de biblioteques. Nosaltres estem intentant acabar el trasllat de dues biblioteques (4500m2 i 1500m2 respectivament) a un nou edifici…

    Ferran

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *