«Elogi de la biblioteca local», de Jaume Subirana

Els professionals de les biblioteques tenim una mica d’obsessió sobre la imatge que la societat té de la nostra professió (vegeu, per exemple, «Imagen de bibliotecarios», de Vanesa Barrero, o «El buen bibliotecario», de Catuxa Seoane, a Deakialli), ja que l’experiència ens ha demostrat que, realment, poca gent sap en què consisteix exactament «ser bibliotecari» o «treballar en una biblioteca». Tots els que hi treballem hem hagut d’aguantar les ganes de dir alguna barbaritat quan alguna animeta càndida, en saber que treballàvem en una biblioteca, ens ha deixat anar «ostres, quina sort, deus llegir un munt de llibres!», com si no tinguéssim res a fer durant la jornada laboral. O tots hem vist reflectides al cinema biblioteques i bibliotecaris de malson (recordeu la bibliotecària de l’última «jediada» del Lucas? I la bibliotecària de Hogwarts?) que no tenen absolutament res a veure amb la nostra professió —o estan en perill d’extinció. Per això quan trobem que algú que no treballa en una biblioteca en parla com en Jaume Subirana a «Elogi de la biblioteca local», no podem deixar de pensar que alguna cosa estem fent bé. Si més no, els companys de la Xarxa de Biblioteques públiques de la província de Barcelona.

Actualització: No sóc l’únic que ha tingut una reacció d’agraïment per la nota d’en Jaume Subirana; en Daniel Gil, de bauen_Blog, també n’ha publicat una: «Les xarxes de biblioteques com a paradigma de país».

Technorati tags:

5 pensaments a “«Elogi de la biblioteca local», de Jaume Subirana

  1. El Llibreter

    Ahir precisament vaig haver de defensar de nou la meva biblioteca local. Contra un que deia que trobava a faltar molts llibres, jo li responia que si ja s’havia fixat bé en els que sí que hi són. Una altra qüestió és la cosa sentimental, reconèixer els bons llibres que hem anat descobrint la biblioteca des de petits, cosa que ens fa perdonar les mancances amb afecte.

    Per cert, que fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de conèixer una bibliotecària barcelonina que treballa a la Biblioteca del Palacio da Ajuda, a Lisboa. No vaig poder veure el Cancioneiro da Ajuda però va ser molt amable; em va demanar si jo era gallec: definitivament sóc un inútil en matèria de llengües.

    Respon
  2. Ferran

    Ei, Llibreter, et trobàvem a faltar! Hi ha molts mites sobre les biblioteques, i un d’ells és que a totes les biblioteques hi ha de ser tot… almenys això creuen alguns usuaris. Al Palácio da Ajuda no hi vaig anar (també he estat a Lisboa aquest estiu, com un munt de bloguers), però segur que la biblioteca deu ser impressionant.

    Daniel, Daniel, Daniel… ho sento, no tornarà a passar 😀

    Respon
  3. deric

    Jo vaig treballar durant 6 mesos en una biblioteca local d’un poble petit de la Garrotxa i vaig llegir molts i molts llibres tot aquell temps, però també vaig fer molta feina que no sabia ni que exisitia en una biblioteca, i això que jo només era l’auxiliar.

    Respon
  4. Ferran

    És la visió que se sol tenir de fora, deric; la gent no acostuma a imaginar la quantitat de feina que hi ha en una biblioteca.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *