Tornada


Lisboa, 5: Castelo de São Jorge
Publicada originalment per Ferran M.

Torno de Lisboa amb la sensació de no haver sortit de casa, encara aclaparat per aquests deu dies de redescoberta de la ciutat, una ciutat plena de records d’altres estades. En torno sense ganes de parlar de la mala educació d’alguns turistes espanyols —quan aprendrem a anar pel món com a persones i no com si fóssim éssers superiors?— i sí de l’amabilitat i l’educació dels lisboetes, de la seva sorpresa quan senten un espanyol parlar en portuguès. Amb ganes de tornar a recórrer els carrers costeruts que porten al castell i els estrets carrerons d’Alfama, fins i tot d’esquivar els nombrosíssims venedors d’ulleres de sol i «haixixe, chocolate» de la Baixa. De caminar al sol per les àmplies avingudes de les zones més modernes i seure a l’ombra dels arbres de qualsevol dels molts jardins que enverdeixen la ciutat. De tornar a recórrer en un vell tramvia els carrers de la vella Lisboa. De tornar a sentir aquesta sensació de pertinença a una ciutat que no és la meva.

Tot i que suposo que si hi visqués veuria les coses d’una manera ben diferent.

13 pensaments a “Tornada

  1. La Dietrich

    Unque, vaig rebre la postal! Quina il·lusió més gran… i t’imaginava en aquells trenets anant a la platja… enveja sana! Els espanyols no crec que puguin canviar de manera de ser quan van a l’estranger… si ja no ho fan aquí! Una big abraçada!

    Respon
  2. Ferran

    M’imaginaves bé, Dietrich, que vam anar un dia a la platja i tot 😉

    Ups, mad! 😉

    Mira, ara que ho dius blackonion… torno a marxar! :p

    Respon
  3. Ferran

    Tots al mateix sac, frederic, que deixa’ls anar, els catalanets, també; per això deia espanyols, al post: tots plegadets els que tenim un dni que posa “Espanya” o “España”.

    Respon
  4. Javier Leiva

    Jo només hi he estat una vegada, però hi tornaria a anar ara mateix. Tot i un petit disgust que ja t’he comentat per un altre cantó i que no té a veure amb el lloc sino amb determinades persones, el tracte i el lloc em van semblar formidables.

    En tot cas si mai hi torno abans contactaré amb tu, que ho coneixes bé i em podràs aconsellar (una mica de morro, ho sé) 🙂

    Respon
  5. man

    Concordo da mala educació de turistes espanyols e do instint superiors! (sinto non parlar ben o catalá) en Galiza fan o mesmo, sobre tudo os do centro da península

    Respon
  6. Ferran

    De «determinades persones» n’hi ha a tot arreu, la pena és ensopegar-hi, Javier (o que ensopeguin amb tu). Tot el morro que vulguis, si hi tornes i vols una mica de guia m’ho dius

    Llavors no és només un problema de fronteres, veig. No t’amoïnis per la llengua, man, escriu en gallec si ho prefereixes.

    Respon
  7. Javier Leiva

    –> De «determinades persones» n’hi ha a tot arreu

    Sense cap dubte. Espero no haver donat a entendre que tinc algun problema amb la gent de Portugal, perquè no és així. He viscut a Catalunya, a França i a Madrid, i als tres lloc he trobat “determinades persones”. I moltes més que no són determinades. No sóc dels que posen a tot un grup al mateix sac perquè un dels membres es comporti sense respecte.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *