Confessions d’un lector imperfecte

Plagio el títol de la nota de l’sfer al mateix temps que agafo el testimoni que ella deixa, per confessar que sóc un lector imperfecte que:

  • … sap que qualsevol lloc és bo per llegir-hi, però que algunes lectures no es poden fer a qualsevol lloc
  • … no ha llegit tots els clàssics, ni té la pretensió de fer-ho
  • … sap que les lectures són infinites i el seu temps finit, per això ja no s’amoïna per no poder-ho llegit tot
  • … no veu programes literaris perquè necessita dormir
  • … no deixa que l’opinió dels crítics el privin de llegir un llibre, ni deixa que l’influeixin a l’hora de triar-los
  • … confia més en l’opinió dels amics que en la dels crítics
  • … s’enutja amb els editors que publiquen llibres mal corregits
  • … recomana els llibres que li agraden, però no els imposa
  • … també llegeix best-sellers i literatura de poca qualitat
  • … passaria hores remenant llibres a les llibreries
  • … passaria hores passejant entre els prestatges de les biblioteques
  • … no creu que llegir sigui perdre el temps, sinó aprofitar-lo de la millor manera possible
  • … no jutja cap lector pels seus gustos literaris
  • … creu que l’important és que la gent llegeixi, no el què i el com
  • … està convençut que l’educació i l’experiència ensenyen què és bo i què és dolent
  • … creu que tots els cànons són bons i no creu en cap cànon en concret
  • … no escriu mai als llibres amb bolígraf, excepte l’ex-libris i la dedicatòria si en regala algun
  • … té els llibres plens de subratllats i notes a llapis dels passatges que li han cridat l’atenció
  • … porta un registre de les lectures que fa
  • … no té cap inconvenient a deixar un llibre a mitges si no li agrada, encara que li sap greu
  • … té alguns autors preferits, però li agrada descobrir-ne de nous
  • … només creu en l’existència de dos tipus de literatura: la bona i la dolenta
  • … no sap quan va començar a llegir i sap que llegirà fins a l’últim segon
  • … sap que la millor manera d’evitar que la gent llegeixi és obligant la gent a llegir
  • … ha après que cada lectura té el seu moment i que moments diferents poden fer diferent la mateixa lectura
  • … reconeix que a vegades llegeix més d’un llibre a l’hora
  • … que és conscient que es pot viure sense llegir, però no podria viure sense fer-ho.

Si algú vol continuar, ja sap què ha de fer.

Technorati tags:

5 pensaments a “Confessions d’un lector imperfecte

  1. elur

    ostres… jo, és que coincideixo en totes menys en una, no porto cap registre del que llegeixo, ho vaig intentar fa temps però sóc poc disciplinària.

    …és capaç de llegir més d’una vegada el mateix llibre, només falta que l’agafi de la lleixa i no recordi ben bé com anava, o simplement perquè em ve de gust repetir sensacions o descobrir-ne de noves.

    …m’agrada llegir llibres vells, per l’olor que fan i la textura del paper…

    Respon
  2. El Llibreter

    Crec que has exhaurit totes les possibilitats del lector indisciplinat, que és el millor lector possible. No em veig amb cor d’afegir-hi res sense espatllar-ho.

    Salutacions

    Respon
  3. Ferran

    Rellegir, és veritat elur, no he dit res de rellegir! I això que ho faig sovint.

    Deixar llibres, Esther, tema delicat. N’he deixat que no els he tornat a veure mai, però jo també me n’he quedat algun que m’havien deixat. Però sóc incapaç de no deixar-los quan algú me’ls demana… algú de confiança, és clar!

    Gràcies, Llibreter. Deu ser perquè sóc un lector indisciplinat.

    Respon

Respon a Esther Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *