Sala de lectura, xxxix: Y mañana serán clones, de John Varley

Text amb spoilers

Diario Judicial publicado por la Oficina Intersistemas de Control e Investigación Criminal. Acuario 14, 568 V.T. [Vieja Tierra].

Caso: El Pueblo de Luna contra Lilo-Alexandr-Calypso. (Sumario judicial). Para publicación inmediata.

El Estado acusa a Lilo-Alexandr-Calypso de haber efectuado, consciente y deliberadamente, durante el período comprendido entre 3/1/556 y el 18/12/567, experimentos sobre materiales genéticos humanos con el fin de provocar artificialmente mutaciones en dicho material. El Estado sostiene, además, que la acusada produjo blastocitos y embriones humanos que presentaban estructuras potenciales atípicas dentro del espectro autorizado de la Humanidad, infringiendo el Código Unificado de la COnfederación de los Ocho Mundos, artículo tercero (Crímenes contra la Humanidad), sección séptima (Crímenes Genéticos). El Estado solicita la pena de muerte permanente.

Així comença la novel·la Y mañana serán clones [es], de John Varley [an], autor a qui estic dedicant una minimarató després d’un parell d’anys de llegir la seva Playa de acero [es]. Aquestes dues novel·les formen part d’una sèrie de contes i novel·les que l’autor situa als vuit mons, els planetes del Sistema Solar colonitzats per la raça humana després que fos expulsada de la Terra per uns misteriosos Invasors —misteriosos perquè d’una manera o altra apareixen a totes les novel·les i contes d’aquesta sèrie, però dels quals mai se n’explica gaire cosa, excepte a Y mañana serán clones. En aquest cas, tota la trama argumental té com a rerefons la invasió de la Terra i la seva recuperació: som a més de cinc-cents anys de la invasió i hi ha un grup que pretén reconquerir-la, el Partit de la Terra Lliure, que dirigeix l’expresident Tweed. Tweed decideix salvar Lilo de la mort per utilitzar-la pels seus coneixements sobre genètica i així és com Lilo entra en contacte amb un grup de persones que Tweed té segrestades, treballant per ell. Finalment Lilo aconseguirà escapar i arribarà a conèixer l’origen de la Línia d’Emergència d’Ofiüc, una línia de comunicació que ha estat abastant els vuit mons de coneixement avançats i que, ara, decideix cobrar la informació enviada —la Línia d’Emergència d’Ofiüc és un altre dels temes recurrents en aquesta sèrie.

Paradoxalment, l’enginyeria genètica, que hauria pogut ajudar en el procés d’adaptació dels éssers humans als planetes on s’han exiliat i que hauria pogut ajudar a la creació de plantes i animals més resistents que satisfessin les necessitats d’alimentació, pràcticament no s’ha utilitzat: en els ésser humans perquè està prohibit, en els animals i plantes perquè fa segles que només es mantenen les varietats creades i no se’n fan de noves ni es milloren. Si més no fins que Lilo comença a dedicar-s’hi i, a poc a poc, comença a introduir modificacions en productes existents i a crear-ne de nous.

Varley crea una nova societat adaptada al nou entorn que ha portat, per exemple, a la possibilitat de modificar quirúrgicament les persones perquè siguin com vulguin (canvis de sexe, amputació de membres que els són inútils, canvis físics, manteniment d’una aparença de juventut) però en el qual la modificació genètica dels éssers humans està prohibida. És un món on la gent se sotmet periòdicament a un registre de memòria per, en cas de mort, reviure en un clon creat a partir d’una mostra dipositada en un banc. Són temes que també es troben a les seves narracions, en alguns casos desenvolupats prèviament a la novel·la: per exemple a «Opciones», del recull de narracions Blue Champagne [es], on narra la decisió d’una mare de família de convertir-se en home i en les conseqüències que té la seva decisió en la família. I el tema de la clonació apareix a «Xanthia y el agujero negro», on Xanthia és un clon de la seva mare-germana Zoe —Zoe i Xanthia són caçadores de forats negres, personatges a més modificats quirúrgicament que recorden Jabalina, la caçadora de forats negres que apareix a Y mañana serán clones (la narració i la novel·la són del mateix any). A La persistencia de la visión [es] hi ha un conte, «Cantad, bailad» (publicat originalment el 1976), on es descriu un ésser simbiòtic, Barnum i Bailey, igual que el que surt a la novel·la, anomenta Parámetro/Solsticio. I a «Perdido en el banco de memoria» (1976), del mateix recull, es decriu el procés de registre de memòria, la finalitat que té i els riscos que comporta.

En aquest recull hi ha dos contes més, tots dos excepcionals: «La persistencia de la visión», on Varley descriu una societat alternativa formada per persones sordcegues; i «En el cuenco», on un geòleg aficionat descobreix que les anomenades joies esclatants no són en realitat pedres, si no éssers vius als quals estan delmant sense saber-ho.

Technorati tags:

4 pensaments a “Sala de lectura, xxxix: Y mañana serán clones, de John Varley

  1. Moonsa

    Pinta molt bé, et faré cas, com sempre, i així anant augmentant la meva biblioteca 🙂 ) Per cert al principi de l’article m’han vingut associacions rares, el partit es diu com un moviment independentista català, l’ex-president te nom d’un popular gènere textil, i el que s’escapa es diu com un personatge de Disney. Ara digue’m pirada 😀

    Respon
  2. Ferran

    Tens raó amb l’ex-president, el nom del personatge de Disney no ho sé —de tota manera, a la novel·la hi surten “disneylandias”, que és com anomenen les reproduccions d’ambients terrestres a la lluna. Quant al partit, el nom coincideix, però no la cosa: uns feien referència a la terra (el país) i aquests fan referència al planeta (la Terra)… encara que busquin el mateix! 😛

    No pateixis per la biblioteca: els tres que esmento estan descatalogats, moonsa.

    Respon
  3. Retroenllaç: Y mañana serán clones « Rescepto indablog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *