De llibres cremats i homenatges

El foc ha estat per a l’home des que va descobrir com encendre’l un element bàsic en la seva vida, fos com a font d’escalfor i energia, fos com a símbol mitològic o religiós, o fos com a «element purificador». Aquesta consideració d’element purificador ha fet, però, que en segons quines mans, es convertís en un mitjà de destrucció i d’escampar la por: les fogueres de la Inquisició en són un exemple, la crema de llibres un altre o la plaga d’incendis, molts provocats, que assola els nostres boscos a l’estiu.

Possiblement la crema de llibres que tenim més present a la memòria és la dels nazis amb els llibres de tots aquells autors considerats no-alemanys o no-aris. En l’actualitat, però, encara hi ha qui crema els llibres que no són del seu interès: llegim, per via del butlletí Info Bibcat, que a la ciutat de Chicago algú va calar foc a la secció de llibres sobre homosexualitat de la biblioteca John Merlo, de la xarxa de la Chicago Public Library [«Vandal sets fire to gay collection in Chicago branch»]. Mentrestant, però, a Alemanya, el Moses Mendelssohn Center for European-Jewish Studies de Potsdam ha posat en marxa el projecte «biblioteca de llibres cremats», en homenatge als llibres que van ser cremats pels nazis i dels autors que van perseguir.

Aquí, de moment, que jo sàpiga, no hi ha hagut cap acte vandàlic contra col·leccions sobre homosexualitat a les biblioteques públiques, potser perquè a aquestes col·leccions, amb excepcions, encara els falta molt camí per recórrer per ser realment significatives.

Technorati tags:

7 pensaments a “De llibres cremats i homenatges

  1. elur

    Potser perquè enlloc de cremar llibres, alguns cremen directament la seva llibertat més bàsica. Molt sovint els focs no són físics.

    Respon
  2. Frederic

    ah! però hi ha col.leccions sobre homosexualitat a les biblioteques??? a la meva biblioteca hi ha molts pocs llibres sobre homosexualitat (1 o 2) i encara menys de literatura gay.

    Respon
  3. Ferran

    Ara no sé a qui et refereixes, elur, però m’ensumo que tens tota la raó.

    De la pel·lícula i del llibre, moonsa. El final de la pel·lícula em va emocionar moltíssim.

    Sí, La Dietrich. Hi ha de tot, en aquest món de mones.

    En algunes biblioteques públiques, poques, sí, frederic, però per voluntat dels bibliotecaris que hi treballen. A la majoria hi ha alguna cosa, però no es pot considerar col·lecció.

    Respon
  4. Esther

    Per sort, hi ha gent que treballa per que hi hagi cada cop menys focs i aconseguir que finalment desapareixin. Les biblioteques poden ser una “plataforma” ideal per treballar sobre el tema, però això no calia que t’ho digues, oi? 😉

    Respon

Respon a elur Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *